«Davant de Déu i els seu poble expresso el meu dolor pels pecats i humilment demano perdó”: primera trobada del Papa amb les víctimes d’abusos

Davant Déu i el seu poble expresso el meu dolor pels pecats i crims greus d’abús sexuals comesos pel clergat contra vosaltres i humilment demano perdó.

Altrament la valentia que heu demostrat vosaltres i altres a l’exposar la veritat va ser un servei a l’amor al portar-nos llum sobre una terrible foscor en la vida de l’Església.

No hi ha lloc en el ministeri de l’Església pels qui cometen abusos, i em comprometo a no tolerar el mal infligit a un menor per part de ningú, independentment del seu estat clerical. 

La imatge de Pere veient sortir a Jesús de la terrible sessió a l’interrogatori que creua la mirada amb Jesús i plora. Al meu cor ve la vostra mirada, de tants homes i dones, nens i nenes, sentint la mirada de Jesús i demano la gràcia de la seva pregària. La gràcia de que l’Església plori i repari pels seus fills i filles que han traït la seva missió, que han abusat de persones innocents. I avui estic agraït a vosaltres per haver vingut aquí.

Des de fa temps sento en el meu cor el profund dolor, patiment, tant temps amagat, tant temps dissimulat amb una complicitat que no té pas explicació, fins que algú va sentir que Jesús el mirava, i una altra persona el mateix, i una altra el mateix… i pogueren mantindre la mirada.

I aquest pocs que començaren a plorar ens contagiaren la consciència d’aquest crim i pecat greu.

Aquesta és la meva angoixa i el meu dolor pel fet que alguns sacerdots i bisbes haguessin violat la innocència de menors i la seva pròpia vocació sacerdotal a l’abusar sexualment d’ells. És quelcom més que uns actes reprovables. És com un culte sacríleg perquè aquest nens i aquestes nenes els foren confiats al carisma sacerdotal per portar-los a Déu, i ells els sacrificaren a l’ídol de la concupiscència.

L’infantessa, ho sabem tots, és un tresor. El cor jove, tan obert d’esperança, contempla els misteris de l’amor de Déu i es mostra disposat d’una forma única a ésser alimentat per la fe.  

Avui el cor de l’Església mira els ulls de Jesús en aquests nens i nenes i vol plorar. Demana la gràcia de plorar davant els actes execrables d’abús perpetrats contra menors. Actes que han deixat cicatrius per a tota la vida.

Conec que aquestes ferides són font de profunda i sovint implacable angoixa emocional i espiritual. Inclòs de desesperació. Molts dels que han patit aquesta experiència han cercat pal·liatius pel camí de l’addicció.  Altres han experimentat trastorns en les relacions amb pares, cònjuges i fills. El patiment de les famílies ha estat especialment greu ja que el mal provocat per l’abús afecta a aquestes relaciones vitals de la família. Alguns ha sofert també la terrible tragèdia del suïcidi d’una persona estimada. Les morts d’aquests fills tan estimats de Déu pesant en el cor i en la meva consciència i de tota l’Església.  Per aquestes famílies ofereixo els meus sentiments d’amor i de dolor. Jesús torturat i interrogat amb la passió de l’odi és portat a un altre lloc, i mira. Mira a un dels seus, aquell que el va trair, i el fa plorar. Demanem aquesta gràcia juntament amb la de la reparació.

El pecats d’abús sexual contra menors per part del clergat tenen un efecte virulent en la fe i en l’esperança en Déu. Alguns s’han afermat a la fe mentre que en altres la traïció i l’abandonament han erosionat la seva fe en Déu.

La presència de vosaltres, aquí, parla del miracle de l’esperança que preval contra la més profunda foscor. Sens dubte és un signe de misericòrdia de Déu el que avui tinguem aquesta oportunitat de trobar-nos, d’adorar a Déu, mirar-nos als ulls i cercar la gràcia de la reconciliació.

Davant Déu i el seu poble expresso el meu dolor pels pecats i crims greus d’abús sexuals comesos pel clergat contra vosaltres i humilment demano perdó.

També demano perdó pels pecats d’omissió per part de líders de l’Església que no han respost adequadament a les denúncies d’abusos presentades  per familiars i pels qui foren víctimes de l’abús. Això va portar encara a un altre patiment addicional als qui patiren abusos i van posar en perill altres menors que estaven en situació de risc. 

Altrament, la valentia que heu demostrat vosaltres i altres a l’exposar la veritat fou un servei a l’amor al portar-nos llum sobre una terrible foscor en la vida de l’Església.

No hi ha lloc en el ministeri de l’Església pels qui cometen abusos, i em comprometo a no tolerar el mal infligit a un menor per part de ningú, independentment del seu estat clerical. Tots els bisbes han d’exercir els seus oficis de pastors amb suma cura per salvaguardar la protecció dels menors i hauran de donar comptes d’aquesta responsabilitat.

Per a tots té vigència el consell de que Jesús dóna als qui provoquen escàndol: la pedra de molí i el mar (cf. Mat 18,6). 

Altrament continuarem vigilants en la preparació pel sacerdoci. Compto amb els membres de la Pontifícia Comissió per la Protecció de Menors: tots els menors, siguin de la religió que siguin, són brots que Déu mira amb amor.

Demano aquesta ajuda per tal que col·laborin amb mi a assegurar que disposem de les millors polítiques i procediments en l’Església Universal per a la protecció dels menors i per a la capacitació de personal de l’Església en la implementació d’aquestes polítiques i procediments.

Hem de fer tot el que sigui possible per assegurar que aquests pecats no tornin a ocórrer en l’Església.  

Germans i germanes, essent tots membres de la Família de Déu, estem cridats a entrar en la dinàmica de la misericòrdia. El Senyor Jesús nostre salvador és l’exemple suprem, l’innocent que prengué els nostres pecats en la Creu, reconciliar-nos és l’essència mateixa de la nostra identitat comuna com a seguidors de Jesucrist. Retornant-nos a Ell, acompanyats de la nostra Mare Santíssima als Peus de la Creu, cerquem la gràcia de la reconciliació amb tot el Poble de Déu. La suau intercessió de nostra Senyora de la Tendra Misericòrdia és una font inesgotable d’ajut en el nostre viatge de guariment.

Vosaltres i tots els que van patir abusos per part del clergat sou estimats per Déu. Prego perquè les restes de foscor que us han tocat siguin guarits amb l’abraçada del Nen Jesús, i que al dany fet li succeeixi una fe i una alegria restaurada.

Agraeixo aquesta trobada. I si us plau, pregueu per mi perquè els ulls del meu cor sempre vegin clarament el camí de l’amor misericordiós, i que Déu em concedeixi la valentia de seguir aquest camí pel bé dels menors. Jesús surt d’un judici injust, d’un interrogatori cruel i mira als ulls de Pere, i Pere plora.

Nosaltres demanem que se’ns miri, que no deixi de mirar-nos, que plorem, i que ens doni la gràcia de la vergonya perquè com Pere, quaranta dies després pugem respondre-li: “Vós sabeu que us estimem” i escoltar la seva veu “Torna pel teu camí i pastura el meu ramat” i afegeixo “i no permetis que cap llop entri en el ramat”.