Crisi de valors, abans que crisi econòmica

(Diumenge, 08/01/2012)

En aquest diumenge en que es clou el cicle de Nadal amb la festa del Baptisme del Senyor al riu Jordà, voldria recordar unes paraules que el Sant Pare Benet XVI ens va dirigir als que vàrem participar a la darrera plenària del Pontifici Consell per als Laics, celebrada a Roma del 24 al 26 del passat novembre, els mateixos dies que vàrem viure la joia de poder inaugurar, al Vaticà, l’exposició sobre Gaudí i la seva obra de la basílica de la Sagrada Família.

Aquesta assembla plenària de l’organisme de la Santa Seu dedicat especialment als laics –del qual sóc un dels membres- va tractar sobre “la qüestió de Déu avui”, un tema molt estimat per Benet XVI que l’ha convertit en l’objectiu primer del seu pontificat. Per això eren especialment esperades les paraules que ens pogués dir sobre aquest punt.

I aquests foren les seves paraules: “Mai no hem de cansar-nos de replantejar aquesta pregunta, de recomençar novament des de Déu, per donar novament a l’home la totalitat de les seves dimensions, la seva plena dignitat. En realitat, una mentalitat difosa àmpliament en el nostre temps, i que renuncia a tota referència al transcendent, s’ha manifestat incapaç de comprendre i de preservar el que és humà”.

I fent una referència molt actual, va afegir: “La difusió d’aquesta mentalitat ha generat la crisi que vivim avui, que és una crisi de significat i de valors, abans que una crisi econòmica i social”. Amb raó, els mitjans informatius que varen seguir la nostra assembla varen destacar aquestes darreres paraules.

La qüestió de Déu, per a Benet XVI, és “la qüestió de les qüestions”, de manera que l’home que es planteja la pregunta sobre Déu s’obre a l’esperança, a una esperança fiable, gràcies a la qual podem afrontar el nostre present, encara que sigui un present fatigós. I val a dir que l’any civil que tot just hem iniciat s’anuncia com a veritablement difícil en molts aspectes.

Voldria remarcar el to esperançat que varen tenir les paraules del Sant Pare. Déu no està en el seu ocàs. Déu ha de ser conegut per mitjà  del testimoni d’homes i de dones que han rebut el do de la fe i que tenen una relació vital amb el Senyor.

Un motiu d’esperança, per al Sant Pare i per a tota l’Església, són els cristians laics, cridats –especialment avui i en la nostra Europa- a oferir un testimoni transparent de la importància de la qüestió de Déu  en tots els camps del pensament i de l’actuació, tant en la família i en el treball com en la política i en l’economia. “L’home d’avui té necessitat de veure amb els seus propis ulls i de tocar amb les seves mans –ens va dir el Papa- com amb Déu o sense Déu, tot canvia”.

I el Sant Pare va acabar demanant que la qüestió de Déu sigui també el punt central en totes les activitats dels ambients de l’Església, perquè sovint, malgrat definir-nos com a cristians, Déu no és de fet el punt de referència central de la nostra manera de pensar i d’actuar en les decisions fonamentals de la vida. Per això, va concloure dient-nos que la primera resposta al gran repte del nostre temps –que no és altre que la resposta a la qüestió de Déu- ha de ser “la profunda conversió del nostre cor, a fi que el baptisme que ens ha fet llum del món i sal de la terra, pugui veritablement transformar-nos”.

       † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO