Cridats a ser missioners de la fe

(Diumenge, 21/10/2012) L’Església catòlica celebra avui arreu del món el Diumenge Mundial de la Propagació de la Fe, conegut entre nosaltres, de forma abreujada, com la Jornada del Domund. Aquest any, per raó de les circumstàncies que envolten aquesta diada, té com a lema “Missioners de la fe”. La celebració del Domund d’enguany adquireix un […]

20 Oct, 2012
Església de Barcelona

(Diumenge, 21/10/2012)

L’Església catòlica celebra avui arreu del món el Diumenge Mundial de la Propagació de la Fe, conegut entre nosaltres, de forma abreujada, com la Jornada del Domund. Aquest any, per raó de les circumstàncies que envolten aquesta diada, té com a lema “Missioners de la fe”.

La celebració del Domund d’enguany adquireix un significat especial per la commemoració del 50è aniversari del Concili Vaticà II, l’obertura de l’Any de la Fe –iniciat el passat dia 11 d’octubre- i el Sínode dels Bisbes, que celebra aquest mes la seva tretzena assemblea ordinària i que està estudiant el tema “La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana”. Els bisbes que som a Roma per participar en els treballs d’aquesta assemblea sentim vivament –com tots els altres bisbes del món- la responsabilitat de portar l’anunci de Jesucrist a tots els homes i les dones del món que encara no el coneixen o que, havent-lo conegut, s’han allunyat de l’Església i de la vida cristiana.

Això és el que anomenem la pastoral evangelitzadora, que equival a respondre de manera efectiva a aquell imperatiu que Pau VI va formular d’una manera ben clara en un document, que és encara ben actual, l’Exhortació Evangelii nuntiandi, que va publicar poc després del Concili Vaticà II: “L’Església existeix per evangelitzar”.

Podem dir que aquesta preocupació evangelitzadora ha estat una constant de la vida de l’Església des del Vaticà II fins avui. Aquest Concili va dedicar a l’activitat missionera de l’Església un dels seus decrets, en la redacció del qual va tenir una intervenció especial el que aleshores era un jove i ja acreditat teòleg i professor a Alemanya, de nom Joseph Ratzinger, avui Benet XVI. El decret conciliar anomenat “Ad gentes” -és a dir, “Als pobles”- comença amb aquestes paraules: “Enviada per Déu als pobles perquè sigui el sagrament universal de salvació, l’Església, per les exigències més íntimes de la seva catolicitat, i obeint les ordres del seu Fundador, s’esforça per anunciar l’Evangeli a tots els homes”.

“Els homes que esperen Crist són encara un nombre immens”, va dir Joan Pau II, fent-se ressò de la intenció profunda del Concili Vaticà II en la seva encíclica Redemptoris missio, sobre la validesa i actualitat del manament missioner de Jesucrist, en la qual deia: “No podem romandre tranquils pensant en els milions de germans i germanes, redimits també per la sang de Crist, que viuen sense conèixer l’amor de Déu”.

I Benet XVI, en el missatge per al Domund d’enguany, ens ha dit que “avui com ahir, Jesucrist ens envia pels camins del món per a proclamar el seu Evangeli a tots els pobles de la terra. Malgrat les dificultats que troba avui aquesta missió, ens cal reprendre el mateix fervor apostòlic de les primeres comunitats cristianes, que, petites i indefenses, van ser capaces de difondre l’Evangeli a tot el món llavors conegut mitjançant el seu anunci i el seu testimoniatge”. Us puc dir que aquest és l’esperit que es respira a l’actual assemblea sinodal.

La nostra Església particular de Barcelona desitja també sintonitzar amb aquesta preocupació de l’Església universal manifestada per les paraules del Sant Pare i dels bisbes del Sínode. Amb aquest esperit, en ocasió del Domund, cal que tinguem ben presents amb la nostra pregària i el nostre ajut els missioners i les missioneres. Aquest col·lectiu ens honora a tots els fills i les filles de l’Església, perquè ells ens donen exemple de treball generós per anunciar Jesucrist i el seu Evangeli entre tots els pobles de la terra. Ells i elles són els principals “missioners de la fe”.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)