(Diumenge, 31/05/2015) Els contemplatius viuen entre nosaltres. Pel seu estil de vida els veiem molt poc. Han fet una opció pel silenci i la pregària en el seu lliurament a Déu. La vida dels contemplatius i les contemplatives, és a dir, la dels monjos i les monges de clausura, suscita sorpresa i curiositat en el […]
28 Maig, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 31/05/2015)
Els contemplatius viuen entre nosaltres. Pel seu estil de vida els veiem molt poc. Han fet una opció pel silenci i la pregària en el seu lliurament a Déu. La vida dels contemplatius i les contemplatives, és a dir, la dels monjos i les monges de clausura, suscita sorpresa i curiositat en el nostre ambient social, tan fortament marcat per la secularització. Quin sentit té aquesta vida? Quan estem celebrant el cinquè centenari del naixement de santa Teresa de Jesús, podem afirmar que la vida d’aquestes persones ens recorda la primacia que hauria de tenir Déu en la vida de cadascun de nosaltres.
Julien Green, un novel·lista cristià, ja fa anys es preguntava: “Quantes persones hi ha entre nosaltres que hagin experimentat el sentiment de la presència de Déu?” A l’home d’avui, immers en el neguit i el soroll, amb prou feines li queda temps per tastar el gust saborosíssim de la pregària i de la presència de Déu en la seva vida. Tanmateix, hi ha homes i dones que se senten cridats a dedicar tota la seva vida a la pregària, al treball i a la vida de comunitat en el si d’un monestir contemplatiu. Són persones que han pres aquesta decisió per tota la vida i són molt felices.
En aquest temps nostre d’escassetat de vocacions per al sacerdoci i la vida religiosa activa o apostòlica, és ben significatiu que no manquen les peticions d’ingrés en la vida dels monestirs. Són joves que estimen la vida, són solidaris amb els germans i estan compromesos en la transformació del món. La seva vida contemplativa en un monestir no és de cap manera una evasió del món, un desentendre’s de la societat. La vida contemplativa és expressió de l’amor a Déu i no es pot estimar autènticament Déu sense estimar la humanitat.
La vida contemplativa realitza plenament les persones que han rebut aquesta vocació, perquè Déu omple meravellosament tots els nostres anhels. Heu visitat mai una comunitat contemplativa? És una bona experiència, que interpel·la i suscita moltes preguntes com aquestes: Quin valor donem a Déu en la nostra vida? Quina relació creiem que existeix entre Déu i la creació, entre Déu i la vida? Quin valor donem a la pregària i al silenci en la nostra vida personal i familiar?
Els contemplatius i les contemplatives són molt necessaris per a l’Església i per a la societat. Encara que sembla una paradoxa, aquestes persones que han deixat el món són molt solidàries i estan molt a prop de les necessitats eclesials i de les inquietuds, les tristeses i els sofriments del homes i les dones, els seus germans. Són persones que viuen amb els ulls posats en Jesucrist i amb el cor obert a les necessitats dels germans. Ens porten a tots en la seva pregària i en la seva impetració davant de Déu. Aquest diumenge dedicat a la Santíssima Trinitat, l’Església ens proposa recordar aquestes persones que preguen i ens mostren la primacia que Déu ha de tenir en la vida de tots els cristians.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...