(Diumenge, 06/07/2014) Les carreteres i les autopistes s’omplen de cotxes durant els mesos d’estiu, amb motiu de les vacances. Això pot comportar també un augment d’accidents. Bo serà que pensem una mica en el deure cívic i moral de conduir observant les normes de trànsit, amb prudència i amb molta solidaritat. Aquesta és la finalitat […]
04 Jul, 2014
Església de Barcelona
(Diumenge, 06/07/2014)
Les carreteres i les autopistes s’omplen de cotxes durant els mesos d’estiu, amb motiu de les vacances. Això pot comportar també un augment d’accidents. Bo serà que pensem una mica en el deure cívic i moral de conduir observant les normes de trànsit, amb prudència i amb molta solidaritat. Aquesta és la finalitat de la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit que promou l’Església catòlica el primer diumenge de juliol, en la proximitat de la festa de Sant Cristòfol, patró dels automobilistes, que se celebra el 10 de juliol. El lema escollit enguany és una frase de l’Evangeli de Sant Lluc en la narració dels deixebles d’Emmaús: “Jesús se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells”.
Es tracta de prendre consciència de la nostra responsabilitat quan conduïm un cotxe o una moto, per tal d’obligar-nos a fer-ho amb la màxima prudència i també amb un sentit afinat de la justícia i de l’amor envers els altres, bé siguin membres de la pròpia família bé d’altres.
La majoria d’accidents de circulació es deuen a errors humans: velocitat excessiva, avançaments prohibits, falta de respecte als senyals de trànsit, excés d’alcohol, etc. No hi ha dubte que conduir malament, imprudentment, en males condicions físiques, és una patent d’homicida o de suïcida.
És evident que quan conduïm un vehicle no ho fem pas enmig del desert, aïllats completament dels altres. Ho fem per les autopistes i carreteres, al costat i enmig de moltes altres persones i famílies que també hi circulen. Això fa que no siguem només responsables de la nostra vida, sinó també de la vida dels altres, i tant la nostra com la del proïsme no són nostres, sinó de Déu. Per això, conduir bé és sinònim de solidaritat. És un deure de justícia i d’amor.
La vida i la salut física són béns preciosos confiats per Déu. Els hem d’atendre raonablement i tenint en compte les necessitats dels altres i el bé comú. El Catecisme del’Església Catòlica, quan parla del respecte a la vida corporal, afirma que “els qui en estat d’embriaguesa, o per gust immoderat de la velocitat, posen en perill la seguretat dels altres i la seva mateixa a les carreteres, al mar o a l’aire, es fan greument culpables”.
És bo que invoquem la protecció de sant Cristòfol, patró i protector dels automobilistes, però alhora cal que siguem conductors responsables i prudents. Fer camí amb Jesús ens porta a acceptar els altres com a germans. Per això, quan ens posem al volant, hem de respectar i tractar els altres com volem que ens respectin i ens tractin.
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...