Conduir responsablement

(Diumenge, 12/07/2015)

Durant els mesos d’estiu, les carreteres i autopistes s’omplen de cotxes amb motiu de les vacances. Bo serà que pensem una mica en el deure cívic i moral de conduir observant les normes de trànsit, amb prudència i amb sentit de solidaritat.

Les xifres del nombre d’accidents, de morts i de ferits en carretera s’han convertit ja en pura estadística. Es compara si són o no són més que el darrer estiu. Tanmateix, darrere d’aquestes xifres hi ha persones i famílies.

Tot això ens hauria de fer prendre més consciència de la nostra responsabilitat quan conduïm un cotxe o una moto, per tal d’obligar-nos a fer-ho amb la màxima prudència i també amb un sentit afinat de la justícia i de l’amor envers els altres, membres de la pròpia família o bé d’altres.

La majoria d’accidents de circulació es deuen als errors humans, la velocitat excessiva, els avançaments prohibits, la falta de respecte als senyals de trànsit o el fet de consumir alcohol en excés, principalment. No hi ha dubte que conduir malament, imprudentment o en males condicions físiques és una patent d’homicidi o de suïcidi. 

És evident que quan conduïm un vehicle no ho fem pas enmig del desert, aïllats completament dels altres. Ho fem a les autopistes i carreteres, al costat i enmig de moltes altres persones i famílies que també hi circulen. Això fa que no siguem només responsables de la nostra vida sinó també de la vida dels altres, i tant la nostra vida com la del proïsme no són nostres, sinó de Déu. Per això, conduir bé és sinònim de solidaritat. És un deure de justícia i d’amor.

Qualsevol vida humana és valuosa i important. Però el més trist és que la majoria d’aquestes víctimes són persones joves, en plena primavera de la vida, i que la causa d’una gran part dels sinistres són infraccions de les normes de circulació que es poden evitar. També és cert que, a conseqüència d’aquests accidents de circulació, augmenta molt el nombre de persones joves hemiplègiques, les quals veuen limitades les seves capacitats per tota la vida.

La vida i la salut física són béns preciosos confiats per Déu. Els hem d’atendre raonablement, bo i tenint en compte les necessitats dels altres i el bé comú. El Catecisme de l’Església Catòlica, quan parla del respecte a la vida corporal, afirma que “els qui en estat d’embriaguesa o per gust immoderat de la velocitat posen en perill la seguretat dels altres i la seva mateixa a les carreteres, al mar o a l’aire, es fan greument culpables”.

Bo és que invoquem la protecció de sant Cristòfol, però alhora cal que siguem conductors responsables i prudents.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona