Carta de l’arquebisbe demanant pregàries per la pluja

Als preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques, membres dels consells pastorals parroquials i arxiprestals, escoles cristianes, mestres i professors de religió, dirigents de moviments, associacions i altres entitats diocesanes   Estimats germans i germanes en Crist, Una de les grans preocupacions, no només dels que viuen al món rural sinó també a les ciutats, […]

02 Febr, 2016
Església de Barcelona

Als preveres, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques, membres dels consells pastorals parroquials i arxiprestals, escoles cristianes, mestres i professors de religió, dirigents de moviments, associacions i altres entitats diocesanes

 

Estimats germans i germanes en Crist,

Una de les grans preocupacions, no només dels que viuen al món rural sinó també a les ciutats, i no només en aquestes terres de Catalunya sinó també a la resta d’Espanya, és la manca de pluja, la gran sequera que patim.

No voldria deixar passar més temps sense fer-me ressò d’aquesta preocupació. Vull fer realitat, un cop més, el que proclama el Concili Vaticà II en la Constitució sobre l’Església en el món actual: «El goig i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i de tots els afligits, són també el goig, l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist i no hi ha res de veritablement humà que no tingui ressò en el seu cor». (GS 1)

Us demano a totes les comunitats de l’arxidiòcesi que us feu ressò de la preocupació per la sequera. Recolzant-nos en les paraules de Jesús, «el que demaneu al Pare en nom meu jo us ho donaré» (Jn 14, 13), i en l’exemple del profeta Elies, tal com ho recull l’apòstol Sant Jaume en la seva carta: «Elies era un home de la mateixa condició que nosaltres; va pregar insistentment perquè no plogués, i no va ploure sobre la terra durant tres anys i sis mesos. Després va pregar de nou i el cel va donar pluja i la terra va produir el seu fruit» (Jm 5, 17-18), us demano que feu pregàries, diàriament, en l’Eucaristia, per demanar la pluja; fins i tot podríeu organitzar rogativesamb la mateixa intenció (*). Només el Senyor és capaç de canviar el curs de les coses. Ell vol comptar, certament, amb la nostra ajuda però, moltes vegades, la nostra ajuda no pot ser altra cosa que demanar insistentment, com la vídua inoportuna de l’Evangeli.

Tant de bo que la nostra pregària sincera, confiada i perseverant pugui aconseguir la tan desitjada aigua per als camps, els pobles i les ciutats. Tant de bo que de la necessitat d’aquesta aigua de pluja siguem capaços de passar a desitjar, acollir, l’aigua viva de l’Esperit que Déu concedeix sempre sense mesura.

Amb el meu afecte i benedicció,

 

† Joan Josep Omella Omella

Arquebisbe de Barcelona

 

 

(*) A la pregària dels fidels de l’Eucaristia, a la pregària de vespres de la litúrgia de les hores, i també en l’oració personal, se suggereix el següent text:

 

“Per la pluja, que ha de portar l’aigua que la nostra societat necessita: que Déu,

provident i bo, ens la concedeixi com una benedicció que davalli del cel fins a nosaltres”.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)