Benvingut a Barcelona, Sant Pare!

(Diumenge, 07/11/2010) La visita a Roma, sense ésser una obligació, ha estat i és un desig força estès entre els cristians. Des dels primers segles cristians, i sobretot el llarg dels segles medievals, el pelegrinatge a Roma constituïa un esdeveniment espiritual per a molts fidels d’Europa. El motiu d’aquest pelegrinatge a Roma –intensificat sobretot a […]

06 Nov, 2010
Església de Barcelona

(Diumenge, 07/11/2010)

La visita a Roma, sense ésser una obligació, ha estat i és un desig força estès entre els cristians. Des dels primers segles cristians, i sobretot el llarg dels segles medievals, el pelegrinatge a Roma constituïa un esdeveniment espiritual per a molts fidels d’Europa. El motiu d’aquest pelegrinatge a Roma –intensificat sobretot a partir del 1300 amb la institucionalització dels Anys Sants– era venerar les tombes dels apòstols Pere i Pau, i també visitar la comunitat cristiana de Roma i veure i rebre la benedicció del successor de Pere, el Papa. Els cristians sempre, en el passat i en el present, han visitat Roma.

Però en la nostra època s’ha consolidat un fet eclesial nou: és el bisbe de Roma qui visita les altres Esglésies locals. Aquests viatges apostòlics els inicià Pau VI d’una manera limitada i Joan Pau II els va realitzar d’una manera totalment nova i desbordant. Com en tantes altres coses, això, que sembla una novetat, és més aviat un retorn a la tradició més antiga. Diu el llibre dels Fets dels Apòstols (9, 32) que “Pere anava d’un lloc a un altre visitant els sants”, és a dir, els cristians i les cristianes d’aquelles comunitats inicials.

Avui la nostra diòcesi viu la joia de la visita del nostre estimat Sant Pare Benet XVI, que ha volgut continuar la pràctica pastoral del seu predecessor en aquest aspecte del seu ministeri. Per això, plens de joia i agraïment, li diem: “Benvingut a Barcelona, Sant Pare!”

Amb la nostra benvinguda, cal que fem un esforç per no quedar-nos en els aspectes merament exteriors de l’esdeveniment i sintonitzar amb la seva significació més profunda i amb les intencions de la visita que sabem que són també les del Sant Pare.

Aquestes intencions les va expressar d’una manera sintètica i molt clara Joan Pau II l’any 1980 en un discurs als seus col·laboradors de la Cúria romana: “Aquests viatges són visites realitzades a cada Església local i serveixen per a mostrar el lloc que ocupen en la constitució de l’Església. Com ja he dit en una altra ocasió, cada viatge del Papa és un autèntic pelegrinatge al santuari vivent del Poble de Déu”.

En aquesta perspectiva el Papa viatja sostingut, com Pere, per la pregària de tota l’Església, per anunciar l’Evangeli, per “confirmar els seus germans” en la fe, per animar i consolar l’Església, per trobar-se amb els homes i les dones. Són viatges de fe, de pregària, ocasions de catequesi, d’anunci evangèlic, viatges d’amor, de pau, de fraternitat universal.

El Sant Pare, que ens ve a visitar, ha de trobar en nosaltres uns cristians que volem recordar i viure allò que l’apòstol Pere deia als seus destinataris: “Respecteu santament el Senyor Crist en els vostres cors, sempre promptes a respondre a qualsevol qui us demani raó de l’esperança que hi ha entre vosaltres” (1 Pe 3, 15). Volem ser cristians joiosos pel do de la fe rebuda i per la condició de ser fills i filles de Déu i membres de l’Església, i joiosos també de ser amics de Crist, escollits per Ell i enviats per Ell a evangelitzar.

Amb la nostra benvinguda al Sant Pare que ens visita, volem disposar els nostres cors a escoltar la seva paraula i a portar-la a la pràctica.

 

Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

Benvingut a Barcelona, Sant Pare! (7/11/10)

           La visita a Roma, sense ésser una obligació, ha estat i és un desig força estès entre els cristians. Des dels primers segles cristians, i sobretot el llarg dels segles medievals, el pelegrinatge a Roma constituïa un esdeveniment espiritual per a molts fidels d’Europa. El motiu d’aquest pelegrinatge a Roma –intensificat sobretot a partir del 1300 amb la institucionalització dels Anys Sants– era venerar les tombes dels apòstols Pere i Pau, i també visitar la comunitat cristiana de Roma i veure i rebre la benedicció del successor de Pere, el Papa. Els cristians sempre, en el passat i en el present, han visitat Roma.

Però en la nostra època s’ha consolidat un fet eclesial nou: és el bisbe de Roma qui visita les altres Esglésies locals. Aquests viatges apostòlics els inicià Pau VI d’una manera limitada i Joan Pau II els va realitzar d’una manera totalment nova i desbordant. Com en tantes altres coses, això, que sembla una novetat, és més aviat un retorn a la tradició més antiga. Diu el llibre dels Fets dels Apòstols (9, 32) que “Pere anava d’un lloc a un altre visitant els sants”, és a dir, els cristians i les cristianes d’aquelles comunitats inicials.

            Avui la nostra diòcesi viu la joia de la visita del nostre estimat Sant Pare Benet XVI, que ha volgut continuar la pràctica pastoral del seu predecessor en aquest aspecte del seu ministeri. Per això, plens de joia i agraïment, li diem: “Benvingut a Barcelona, Sant Pare!”

           Amb la nostra benvinguda, cal que fem un esforç per no quedar-nos en els aspectes merament exteriors de l’esdeveniment i sintonitzar amb la seva significació més profunda i amb les intencions de la visita que sabem que són també les del Sant Pare.

           Aquestes intencions les va expressar d’una manera sintètica i molt clara Joan Pau II l’any 1980 en un discurs als seus col·laboradors de la Cúria romana: “Aquests viatges són visites realitzades a cada Església local i serveixen per a mostrar el lloc que ocupen en la constitució de l’Església. Com ja he dit en una altra ocasió, cada viatge del Papa és un autèntic pelegrinatge al santuari vivent del Poble de Déu”.

           En aquesta perspectiva el Papa viatja sostingut, com Pere, per la pregària de tota l’Església, per anunciar l’Evangeli, per “confirmar els seus germans” en la fe, per animar i consolar l’Església, per trobar-se amb els homes i les dones. Són viatges de fe, de pregària, ocasions de catequesi, d’anunci evangèlic, viatges d’amor, de pau, de fraternitat universal.

           El Sant Pare, que ens ve a visitar, ha de trobar en nosaltres uns cristians que volem recordar i viure allò que l’apòstol Pere deia als seus destinataris: “Respecteu santament el Senyor Crist en els vostres cors, sempre promptes a respondre a qualsevol qui us demani raó de l’esperança que hi ha entre vosaltres” (1 Pe 3, 15). Volem ser cristians joiosos pel do de la fe rebuda i per la condició de ser fills i filles de Déu i membres de l’Església, i joiosos també de ser amics de Crist, escollits per Ell i enviats per Ell a evangelitzar.

           Amb la nostra benvinguda al Sant Pare que ens visita, volem disposar els nostres cors a escoltar la seva paraula i a portar-la a la pràctica

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)