Benet XVI i la llibertat religiosa

(Diumenge, 06/02/2011) 

El Parlament Europeu ha aprovat una resolució en què demana el respecte a la llibertat religiosa i als grups religiosos minoritaris en països caracteritzats per la presència d’una religió o confessió religiosa majoritària. Ens hem de felicitar per aquesta resolució que és una resposta a les recents intervencions del Sant Pare Benet XVI en defensa de la llibertat religiosa.

La preocupació del Sant Pare per la llibertat religiosa està sempre present, però en els darrers mesos s’ha fet molt més viva. Així ho manifesten les seves intervencions en ocasió del Sínode per al Pròxim Orient, el seu discurs al Wesminster Hall, a Londres, durant el seu viatge apostòlic al Regne Unit, i les seves crides recents després dels atemptats tràgics contra esglésies cristianes a l’Iraq i a Egipte. La llibertat religiosa també ocupà el centre del seu discurs durant la tradicional audiència de principi d’any als membres del cos diplomàtic acreditat davant del Vaticà. “El dret a la llibertat religiosa –va dir- no s’aplica plenament allà on només es garanteix la llibertat de culte, i a més amb limitacions”, i va demanar “la plena salvaguarda de la llibertat religiosa i de la resta de drets humans, mitjançant programes que, des de l’escola primària i en el marc de l’ensenyament religiós, ensenyen a respectar tots els germans en humanitat”.

En aquest context, resulta especialment significatiu el missatge de Benet XVI amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau, que la Santa Seu promou cada any el dia 1 de gener. En aquest missatge, el Papa glossa el lema de la jornada, “La llibertat religiosa, via per a la pau”, i ofereix un ampli panorama sobre els fonaments del dret a la llibertat religiosa i sobre la necessitat de defensar-lo dels riscs i els atacs, de les violacions concretes i dramàtiques, com les indicades, però també d’actituds negatives davant del fet religiós, que poden tenir un origen ideològic i cultural, però que arriben a actuacions, de vegades silencioses i sofisticades, d’oposició als creients i als símbols religiosos. “Els cristians –diu el Papa- són actualment el grup religiós  que pateix el nombre més gran de persecucions a causa de la seva fe”.

És de justícia reconèixer la manera explícita i valenta amb la qual el Papa Benet porta a terme el seu servei de proposar el dret a la llibertat religiosa, no només per als cristians sinó també per a tothom, i cal remarcar aquest per a tothom. Per això, no dubta a encoratjar el diàleg interreligiós i el compromís de totes les autoritats religioses i civils, amb el desig de servir així eficaçment la dignitat de la persona humana i la pau. I passant de les declaracions als fets, cal remarcar la iniciativa ja anunciada pel mateix Sant Pare de convocar els representants de les principals religions del món a una nova jornada de pregària i de compromís per la pau a la ciutat d’Assís, el proper mes d’octubre, al complir-se el vint-i-cinquè aniversari de la trobada que Joan Pau II convocà a la ciutat de sant Francesc l’any 1986.

Amb aquestes actuacions el Papa es col·loca en el cor de la seva missió, com ha declarat el director de la sala de premsa de la Santa Seu. En el primer discurs del seu pontificat va assenyalar que Déu i la relació de l’home amb Déu seria la primera de les seves prioritats. Així ho està fent, com també ho hem pogut veure en els missatges que ens ha deixat en el seu recent viatge a Santiago de Compostel·la i a Barcelona.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO