Advent, temps d'esperança

(Diumenge, 01/12/2013)

Un dels missatges més presents en els actes i en les paraules del papa Francesc és la crida a l’esperança. Profundament devot com és de la Mare de Déu, el 24 del passat mes de juliol, quan ja era a Rio de Janeiro per presidir els actes finals de la Jornada Mundial de la Joventut, va voler fer una visita al santuari de la Immaculada Concepció d’Aparecida, patrona de Brasil. Allà celebrà l’eucaristia i va fer aquesta petició als nombrosos pelegrins que l’escoltaven: “Mantingueu l’esperança. Déu no deixa mai que ens enfonsem. El mal existeix en la nostra història, però no és el més fort, el més fort és Déu i Déu és la nostra esperança”.

Al vespre d’aquell mateix dia, de retorn a Rio, tot visitant l’Hospital de Sant Francesc d’Assís va dir als joves i adults: “Voldria repetir-vos a tots vosaltres: no us deixeu robar l’esperança”. “No us deixeu robar l’esperança”, va tornar a dir. I encara va afegir: “No robem l’esperança, més encara, fem-nos tots portadors d’esperança”.

L’Advent, que comencem aquest diumenge, és un temps i un camí d’esperança. El Senyor ve contínuament. L’Advent ens invita a viure diverses vingudes del Senyor. Ell va venir, la seva primera vinguda fou la que tingué lloc a Betlem, fou el naixement del Salvador, del qual celebrarem el 25 de desembre un nou aniversari. És un fet històric, ja que la nostra fe cristiana està immersa en el temps, en la història de la salvació.

Però aquesta primera vinguda no queda allà, en el passat. Jesús, el Jesús de la cova de Betlem, neix cada dia en els qui creuen en ell i l’acullen com el seu Senyor i Salvador, com el Fill de Déu fet home. Neix cada dia en cadascun dels homes i les dones que ens envolten, en els seus sofriments i en les seves alegries. Ens hem de preparar per aquesta vinguda actual del Salvador. Per això, els cristians hem de mirar el present i viure’l amb aquell amor que ens despulla de l’egoisme, ens fa solidaris i omple la nostra vida de la glòria de Déu que un dia posseirem amb plenitud.

Perquè l’Advent també ens prepara per a la vinguda definitiva del Senyor Jesús. Aquell que prengué la nostra carn, es féu home i nasqué pobre i humil en una cova, se’ns manifestarà en la glòria i majestat de la fi dels temps per instaurar el cel nou i la terra nova, l’eternitat amb Déu a la glòria del cel.

Fonamentats en la fe d’un Salvador que va venir, ara vivim l’esperança del mateix Salvador que ve i que vindrà. Per això, sobretot en aquest temps d’Advent, les pregàries de l’Església estan amarades d’espera i en l’eucaristia, quan Jesús torna a néixer a l’altar, li diem cada dia: “Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús”.

Com va dir el papa Francesc als joves que varen participar en la darrera Jornada Mundial de la Joventut durant la seva estada a Brasil: “No us deixeu robar l’esperança. Fixeu la mirada en Crist, escolteu-lo, seguiu les seves petjades. Ell no ens abandona mai, ni tan sols en els moments més foscos de la vida. Ell és la nostra esperança!” Aquesta és la invitació que us faig en aquest inici del temps d’Advent, que és temps d’esperança.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona