Carta dominical | «Una guia per a la santedat»

La setmana que ve celebrarem la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració de tots els fidels difunts. Aquests dies l’Església ens recorda que, per als cristians, la mort no té la darrera paraula. Crist ha ressuscitat i ens ha promès que nosaltres també ressuscitarem i estarem amb Ell. Aquesta és la nostra gran esperança. […]

27 Oct, 2022
Església de Barcelona

La setmana que ve celebrarem la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració de tots els fidels difunts. Aquests dies l’Església ens recorda que, per als cristians, la mort no té la darrera paraula. Crist ha ressuscitat i ens ha promès que nosaltres també ressuscitarem i estarem amb Ell. Aquesta és la nostra gran esperança.

Els sants han experimentat aquesta esperança, perquè han viscut plenament el missatge de l´Evangeli. Ells han posat en pràctica les benaurances que Jesús va predicar al Sermó de la Muntanya. Les benaurances són una guia per a la santedat. Són, com diu el papa Francesc, «el carnet de identitat dels cristians» (Gaudete et exsultate 63). Si volem arribar a ser sants, cal que posem per obra el missatge que contenen.

Jesús ens diu que serem feliços si som humils i pobres d’esperit. Els sants són aquells que se senten pobres i fràgils davant de Déu. És per això que són capaços d’acollir l’amor de Déu i donar-lo als altres. Només quan reconeguem la nostra fragilitat, Déu podrà entrar al nostre interior i transformar la nostra vida.

Les benaurances ens proposen un estil de vida basat en la misericòrdia. Els sants són aquells que no aparten la vista davant d’aquells que pateixen. Intenten alleujar el seu dolor o almenys acompanyar-los, especialment, els que la vida ha deixat a la vora del camí. Tant de bo que poguéssim portar sempre a la pràctica l’exhortació que ens fa sant Pau: «Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren» (Rom 12,15).

Els sants són els que tenen un cor net, transparent. No són hipòcrites, no tenen una doble vida; no enganyen a ningú, sinó que es deixen mirar per Déu i s’abracen a Ell.

Jesús ens esperona a treballar per la pau i per la justícia, a respondre a la violència i a l’odi amb amor i a tractar de construir un món més humà i més fratern. Viure així només és possible si acollim la pau de Crist. Ell és la nostra pau i ens demana que siguem portadors de reconciliació allà on ens trobem.

Les benaurances ens mostren quina és la manera de viure de Jesús. Descriuen com és el seu cor i a quins valors donava més importància. Ell és pobre, humil, pacífic i misericordiós. Si tractem de viure com Jesús serem llum que il·lumini els nostres germans i sal que doni sabor a la vida dels més necessitats. Siguem com els sants i tinguem els mateixos sentiments de Jesús (cf. Flp 2,5).

Benvolguts germans i germanes, Maria és la primera benaurada. Ella, com ningú més, va acollir al cor el missatge de Jesús i el va posar en pràctica. Demanem-li a ella, reina de tots els sants, que ens ajudi a seguir les empremtes de Jesús i a recórrer el camí de les benaurances.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)