Carta dominical | «La nostra Església diocesana»

Aquest diumenge celebrem el Dia de l’Església diocesana. Des de fa molts anys, aquesta jornada, coneguda a les diòcesis catalanes com diada de «Germanor», és una invitació a viure i a expressar amb obres la fraternitat en el si de les diòcesis i també en el conjunt de la societat.

Coincidint amb aquest dia, s’ha publicat un opuscle titulat «La nostra Església»*, que ofereix una informació detallada dels recursos humans i materials de l’Església diocesana i de com han estat empleats en el darrer any. Analitzant tota l’activitat que s’hi compila, només tinc paraules d’agraïment. Venim d’uns temps convulsos, després d’uns anys de pandèmia i diversos conflictes socials i econòmics, que no han fet més que augmentar la incertesa, la soledat, la pobresa i la injustícia. Tot i així, gràcies per formar part d’aquesta gran família dels creients, que és l’Església.

Gràcies per la vostra pregària. És un pilar fonamental de l’Església. La pregària de cada persona ens dona esperança i ens encoratja. La pregària és necessària i serà l’ànima de qualsevol activitat que es faci. Us dono gràcies per la vostra pregària, discreta i essencial. «Demaneu, i us donaran» (Mt 7,7a), diu el Senyor. Seguim endavant, sense perdre la fe, per seguir pregant per aquesta Església que, «o és “en sortida” o no és Església», tal i com ens indica el papa Francesc (Audiència General, 23/10/2019). Gràcies per la fe d’aquestes ànimes que demanen, com els nens al seu pare; ells hi confien perquè saben que no els fallarà. La pregària ens manté units pel camí que estem recorrent junts.

Gràcies pel vostre temps, també pilar a l’Església, que cadascú dedica a la seva parròquia. Us expresso també el meu agraïment per anunciar i viure l’Evangeli en l’ambient familiar i social. M’agradaria recalcar aquest regal de gran magnitud, ja que és l’únic recurs no renovable que té la humanitat. Cada minut perdut és un temps menys de vida, però cada minut lliurat es multiplica en ser compartit amb el germà. ¡Quant de bé ens fa el temps que dediquem al servei dels altres!

Gràcies per les vostres qualitats. Què seria l’Església sense les qualitats de cadascú? Què seria de la societat sense la vostra entrega al bé comú? Recordem la paràbola dels talents (Mt 25,14-30). Ningú no s’escapa de tenir uns dons preciosos que el Senyor li ha regalat perquè donin fruit. Tenim la missió de descobrir quins dons i qualitats hem rebut. Algunes persones tenen una amabilitat natural, d’altres el do de l’alegria o el de la intel·ligència, i cadascú aporta una mica del que sap i pot. Gràcies per les vostres mirades, per ser evangelis «en camí» amb les vostres obres, per ser testimonis al servei de Déu i dels altres.

Benvolguts germans i germanes, vull agrair-vos profundament els cors generosos que, amb el suport econòmic, ajuden al sosteniment de l’Església. Necessitem el vostre compromís i les vostres aportacions**. Tots volem ser una Església diocesana que sigui una gran família en què cada membre formi part del pilar que sustenta la humanitat. Gràcies per tant!

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Aquesta publicació es pot consultar al web diocesà
**www.esglesia.barcelona/donatius

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.