Carta dominical | «Un testimoni del Diumenge de Rams»

Fotografia: Shutterstock Avui iniciem la Setmana Santa amb la celebració del Diumenge de Rams. Aquest dia és habitual que a l’exterior de moltes parròquies i centres de culte se celebri la popular benedicció dels rams i les palmes. Acabada la lectura de l’evangeli, la comunitat congregada entra en processó al temple per continuar amb la […]

30 Març, 2023
Església de Barcelona

Fotografia: Shutterstock

Avui iniciem la Setmana Santa amb la celebració del Diumenge de Rams. Aquest dia és habitual que a l’exterior de moltes parròquies i centres de culte se celebri la popular benedicció dels rams i les palmes. Acabada la lectura de l’evangeli, la comunitat congregada entra en processó al temple per continuar amb la celebració de l’Eucaristia.

Avui recordem l’episodi de la vida de Jesús en què va entrar a Jerusalem damunt d’un pollí. Diu l’evangelista que la multitud, quan passava Jesús, encatifava el terra amb branques i l’aclamava cridant: «Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!» (Mt 21,9).

Un dels primers testimonis que conservem d’aquesta festa entranyable és el que ens narra Egèria, una pelegrina hispana del segle IV. Egèria explica amb detall com se celebrava el Diumenge de Rams a Jerusalem. Al migdia, els fidels anaven fins a una església que es trobava a la Muntanya de les Oliveres i allà pregaven i proclamaven les lectures de la Sagrada Escriptura pròpies del dia. Després baixaven en processó fins a Jerusalem mentre cantaven himnes. En el relat llegim que, mentre caminaven, tant nens com grans duien rams de palmell i d’olivera. Un cop a Jerusalem, es reunien a l’església de l’Anàstasi i acabaven la celebració pregant davant de la creu.

Egèria explica que el bisbe que presidia la celebració entrava a Jerusalem com Jesús, humilment, muntat en un pollí. Demanem al Senyor que ens ajudi a portar el missatge de l’evangeli als nostres germans i germanes amb amor i humilitat. Així ho feia Jesús. Ell ens diu a cadascun de nosaltres: «Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc mansuet i humil de cor» (Mt 11,29).

La pelegrina destaca de manera especial que en la processó hi participaven molts nens. Els més petits que encara no caminaven anaven a collibè dels seus pares. També comenta que procuraven que la processó marxés a poc a poc, perquè les persones grans poguessin seguir-la. Tant de bo que les nostres comunitats siguin, tal com diu el papa Francesc, «oasi de misericòrdia» (Misericordiae vultus, 12), on tots, però especialment els més petits i vulnerables, se sentin estimats i acollits.

Egèria descriu amb detall les lectures de la Sagrada Escriptura que es proclamaven als llocs per on passaven. Era una dona enamorada de Crist i de la Paraula. El seu testimoni ens anima a buscar algun moment de la setmana per llegir i meditar amb devoció la Paraula de Déu. Si la meditem sovint creixerem en la fe i en l’amor als altres.

Benvolguts germans i germanes, sortim a trobar Jesús amb alegria. Acompanyem el Senyor en l’inici de la Passió. Ell va anar lliurement a Jerusalem i, complint la voluntat del Pare, va donar la vida per la salvació de la humanitat. Demanem a Maria que ens ensenyi a ser al costat de la Creu de Jesús i de la de tots els crucificats del nostre món.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)