Carta dominical | «L’origen de la nostra alegria»

Fotografía: Shutterstock Estic segur que tothom ha sentit alguna vegada l’expressió «estar més content que unes pasqües». És una expressió que potser utilitzem més els que ja tenim una edat, però intueixo que, si sortim al carrer i preguntem als més joves, també coneixeran o deduiran què significa: un estat d’ànim de satisfacció i de […]

06 Abr, 2023
Església de Barcelona

Fotografía: Shutterstock

Estic segur que tothom ha sentit alguna vegada l’expressió «estar més content que unes pasqües». És una expressió que potser utilitzem més els que ja tenim una edat, però intueixo que, si sortim al carrer i preguntem als més joves, també coneixeran o deduiran què significa: un estat d’ànim de satisfacció i de gran alegria. I és que el que provoca la Pasqua és precisament això, un estat d’immensa alegria perquè Jesús ha ressuscitat.

La Pasqua és la celebració més entranyable per a un cristià. És difícil d’expressar amb paraules, és com l’explosió de la primavera, l’estació de l’any en què tot reneix i s’omple de color, vida i esperança. Al llarg dels segles trobem belles imatges d’aquest moment tan intens i vital per als cristians en la literatura i món de l’art.

Avui voldria compartir amb vosaltres tres textos de la Sagrada Escriptura que ens ajuden a comprendre la Pasqua com a pas, trobada i promesa. Tant de bo que ens animin a viure amb intensitat aquest temps pasqual.

El poble jueu, el dia de Pasqua, rememora que Déu l’ha alliberat de l’esclavatge a Egipte. Al llibre de l’Èxode podem llegir que Moisès va conduir el poble d’Israel fins al mar Roig i va retirar les aigües perquè passés sa i estalvi fins a l’altra riba. També nosaltres podem experimentar aquest «pas» en la nostra vida. Jesús ressuscitat ens convida a passar de la por a la confiança, de l’individualisme a la comunió, de la tristesa a l’alegria, del desànim a l’esperança.

La Pasqua és abans que res una trobada amb Crist. L’evangelista Lluc explica la història de dos deixebles de Jesús que han sortit de Jerusalem i es dirigeixen al llogaret d’Emmaús. Tots dos seguidors estan tristos. Jesús ha estat crucificat i pensen que la seva missió s’ha acabat. No obstant, de sobte, passa una cosa meravellosa. Un desconegut es posa a caminar i conversar amb ells. És Jesús. Després de passar tot el dia amb ell, tornen a Jerusalem plens d’alegria per haver-lo trobat.

De vegades, a nosaltres ens pot passar el mateix que a aquests dos deixebles. També podem passar per moments de desànim, cansament i decepció. Tot i això, encara que de vegades ens costi veure’l, Jesús sempre ve amb nosaltres; només Ell és capaç d’aconseguir que el nostre cor torni a encendre’s amb el foc de l’alegria. Tant de bo que sapiguem trobar Jesucrist ressuscitat en el germà que camina al nostre costat, en tot allò més quotidià. Que la taula de la Paraula i de l’Eucaristia ens alimentin i ajudin a acollir Jesucrist a les nostres vides.

La Pasqua és un motiu d’esperança per a tots els cristians. Jesús ens promet que un dia nosaltres també ressuscitarem. I és que, tal com diu sant Pau a la carta als colossencs, Ell és el primer ressuscitat, «el primogènit d’entre els morts». La mort i el pecat no tenen la darrera paraula. Deixem-nos portar per Crist i caminem pel camí que condueix a la vida.

Benvolguts germans i germanes, alegrem-nos, perquè el Senyor ha ressuscitat. Demanem a Déu que ens ajudi a convertir-nos en persones ressuscitades, plenes del foc del seu amor. Feliç Pasqua de Resurrecció!

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)