Carta dominical | «Un aplaudiment per a tothom»

Des que ha començat la greu crisi provocada per la Covid-19, cada dia, a les vuit del vespre, es repeteix un preciós homenatge a tot el país. Des de finestres i balcons, patis i terrats, milers de ciutadans reconeixen la tasca que està fent el personal sanitari. En agraïment, els dediquen un aplaudiment emotiu, perquè s’estan deixant la pell per salvar moltes vides. Piquem de mans, conscients que som a les seves mans.

Cada dia, a qualsevol hora, matins, tardes i nits, molts cristians, a més, fem un altre gest. Un gest per donar suport al personal sanitari i a tots els que estem vivint aquesta difícil situació de la pandèmia. Curiosament, aquest gest és semblant al dels aplaudiments: unim els palmells de les mans per pregar. I ho fem amb la certesa que Déu ens acompanya.

Preguem pels qui ens han deixat i pels seus familiars. Pels malalts. Pels metges i per les infermeres. Pels empleats dels supermercats. Pels transportistes i farmacèutics. Per tots els que pateixen. Per la gent gran. Per tots aquells que estan sols. Pels pobres. Per tots els que ja s’han quedat sense feina. Pels nostres governants i per l’encert en les seves decisions. Per tots aquells que treballen intensament perquè sortim d’aquesta situació…

I com sabem que Déu ens escolta? Jesús ens ho va dir clarament: «Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren» (Mt 7,7-8). I Jesús compleix el que diu: «Tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà» (Jn 16,23). ¡Com no ens ha d’escoltar si ens estima amb bogeria! Som els seus estimadíssims fills i vol el millor per a nosaltres.

Potser, els seus efectes no els percebem d’un dia per l’altre, ja que els temps de Déu no són els nostres. Déu vetlla per nosaltres i s’ocupa especialment de la nostra salvació eterna. Potser no podem comprendre tant com ens està ajudant, però podem estar segurs que el que ens concedirà és millor del que li hem demanat.

Hi ha gent que es pregunta si realment serveixen les pregàries davant de la pandèmia de la Covid-19. Sens dubte, és clar que serveixen! El diàleg amb Déu mai és en va. Déu sempre és amb nosaltres i ens dona la força necessària. És present en la pregària silenciosa i també s’uneix a nosaltres en els emotius aplaudiments de les vuit, que ressonen pertot arreu.

A aquesta hora, recordem que quan ens posem malalts estem a les bones mans del personal sanitari, a qui donem suport des del cor. Però no oblidem que, per damunt de tot, estem i estarem sempre en les mans de Déu.

Benvolguts germans i germanes, amb les nostres pregàries demanem ajuda al Cel, cap a on ens dirigim, mentre aquí fem el possible per superar aquesta crisi. Com recull la saviesa popular: «A més de pregar, cal treballar». És el moment de cooperar amb solidaritat, d’exercir la caritat i de viure la fraternitat. Que Déu ens beneeixi a tots!

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.