Carta dominical | «La catifa vermella»

  La catifa vermella és un concepte habitual en els nostres dies, encara que, en realitat, ja en la Grècia clàssica apareixia com un element de poder i de glòria. Actualment, segueix sent un símbol de riquesa, de prestigi i de glamur. Fa unes dècades, la catifa vermella era reservada a poques persones. Només la trepitjaven els poderosos, els […]

16 Abr, 2020
Església de Barcelona

 

La catifa vermella és un concepte habitual en els nostres dies, encara que, en realitat, ja en la Grècia clàssica apareixia com un element de poder i de glòria. Actualment, segueix sent un símbol de riquesa, de prestigi i de glamur.

Fa unes dècades, la catifa vermella era reservada a poques persones. Només la trepitjaven els poderosos, els caps d’Estat, en celebracions i esdeveniments formals. Actualment, és un element de distinció que podem observar en esdeveniments molt variats. Hi desfilen persones importants i famosos per diferents raons. Caminar sobre la catifa vermella implica un status, un prestigi, un reconeixement. També la trepitgen amb convicció i amb gran solemnitat els nuvis que caminen cap a l’altar.

Sovint, ens convertim en espectadors entusiastes davant d’aquells que recorren aquest sender vermell; els admirem i els aplaudim. No obstant això, nosaltres, des de l’anonimat, podem deixar de ser mers espectadors i passar a ser-ne actors. També podem caminar sobre aquest vermell intens en les nostres vides i brillar com estrelles plenes de llum i de felicitat. Com? Sabent que, malgrat les dificultats i els problemes, tenim molts motius per somriure i regalar somriures als que ens envolten. Sí, celebrem cada dia tan afortunats com som per tot el que hem rebut. Som fills de Déu. Ell ens ha creat a la seva imatge i semblança. Ell ens estima amb bogeria. Ell ens ha triat. Ell ens ha regalat la vida i aquest és el premi que rebem diàriament. Tenim, doncs, una gran sort.

Si ens hi fixem bé, mirant al nostre voltant, ens adonarem que Déu ha convertit el món sencer en una enorme catifa vermella que es desplega sense pausa a mesura que avancem. A cada pas que fem, anem descobrint la bellesa de tot allò que ens ha donat. Però, sobretot, descobrim el seu amor infinit per cada un de nosaltres: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna» (Jn 3,16). A més a més, Jesús ens diu: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20). Déu ens acompanya i trepitja amb nosaltres aquesta catifa vermella de la nostra vida. Ara que estem en temps de Pasqua, encara tenim més motius d’estar contents, perquè seguim celebrant amb goig la resurrecció del Senyor i recordem el temps en què Jesús va romandre amb els apòstols fins a l’arribada de l’Esperit Sant.

Tal com van fer els apòstols, cal que seguim Crist fent la seva voluntat, sabent que, al final de la vida, ens espera la catifa vermella que ens portarà a l’encontre amb Déu. No hi ha joia més gran que aquesta. És la felicitat absoluta. Ens unirem en l’amor veritable. Déu ens vol concedir el regal de la vida eterna amb Ell. Una existència gloriosa que, sens dubte, serà molt més gran del que podem demanar o imaginar.

Benvolguts germans i germanes, en aquest segon diumenge de Pasqua, Diumenge de la Divina Misericòrdia, us convido a seguir contemplant i anunciant aquesta meravellosa notícia: ¡Veritablement Crist ha ressuscitat! Que la serena i profunda alegria de la Pasqua us acompanyi a tots. I no oblidem que la misericòrdia de Déu és eterna.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)