Carta dominical | «Tots Sants i Fidels Difunts»

Tradicionalment, comencem el mes de novembre amb dues celebracions molt sensibles que de vegades no distingim i confonem en una sola. Uns posen el focus en la solemnitat de Tots Sants i d’altres en la celebració dels fidels difunts.

El dia 1 de novembre celebrem la solemnitat de Tots Sants. Aquesta celebració és ben coneguda per tots, perquè es dia festiu. Aquest dia honorem tots els sants, tots els germans i germanes nostres que ja gaudeixen de la vida del cel. De fet, molts d’ells, tot i ser sants, no seran mai reconeguts oficialment per l’Església, ja que són «els sants de la porta del costat», dels quals sovint ens parlava el papa Francesc.

El dia 2 de novembre és la Commemoració de tots els fidels difunts, en què preguem perquè aquells que ja no són físicament entre nosaltres arribin a la glòria eterna del cel. Aquests dies recordem els nostres éssers estimats, preguem per ells i els portem flors al cementiri com a signe del nostre amor. Els cementiris s’omplen de color i de records, manifestació de la nostra fe en què la mort no té la darrera paraula.

El missatge de les benaurances ens acompanya en la celebració de Tots Sants. I és que, certament, els sants son benaurats, feliços, com aquella multitud que apareix al llibre de l’Apocalipsi. Una multitud plena de joia que lloa Déu amb totes les forces. Pel que fa a la Commemoració dels difunts, el calendari litúrgic autoritza que, tot i ser diumenge, l’Eucaristia es pugui celebrar amb les lectures bíbliques i les pregàries habituals en les celebracions de les exèquies.

Quan parlem de la mort ho fem sempre amb dolor i tristesa. No l’acceptem com una cosa natural. La veiem com un final inexorable. Els qui ens deixen, deixen un buit profund que costa molt d’omplir. Pensar en la mort és, per a molta gent, pensar en una foscor incerta, la mort fa por quan no s’entén. En canvi, l’esperança cristiana ens recorda que quan morim acabem la nostra vida en aquest món, però iniciem una existència nova i transformada. La mort no és el final, sinó la porta que hem de creuar per assolir la vida plena i gloriosa.

Com diu el poeta: «morir s’acaba», és a dir, viure no s’acaba, perquè continua la vida. Comença la nova vida iniciada per Jesucrist. El papa Francesc obria el número 19 de la butlla de convocatòria de l’Any Jubilar 2025 amb aquestes paraules: «Crec en la vida eterna». Certament, l’esperança que tenim els cristians és que un dia gaudirem de la vida eterna amb Déu. Jesús ens va prometre que a la casa del Pare hi tenim un lloc cada un de nosaltres. Crist ressuscitat és la nostra garantia. Ell ens anuncia el seu retorn gloriós. I, com queda recollit al final de la Sagrada Escriptura, els primers cristians ja esperaven aquesta vinguda amb deler i sovint deien: «Veniu, Senyor Jesús» (Ap 22,20).

Un dia com avui, podríem recordar sant Josep, que és patró de la bona mort. Segons la tradició, ell va morir acompanyat de Jesús i Maria. Tant de bo que ningú mori sol. Tant de bo que els moribunds, a les acaballes de la vida, puguin trobar l’escalf de la família, de la comunitat cristiana i de la societat en general.

Benvolguts germans i germanes, demanem a Déu que un dia ens aculli en el seu Regne d’amor, de llum i de pau, on viurem per sempre més amb la gran família dels sants. Que ells intercedeixin per nosaltres.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.