Carta dominical | «Tenir Déu com a cap»

Emociona pensar que, en un món on moltes vegades ens jutgen no pel que som, sinó pel que tenim, hi hagi gent disposada a renunciar a tot tipus de béns materials. Emociona pensar que, en un món on gairebé sempre s’enalteix i s’exalça la racionalitat com a resposta a tot, hi hagi gent que triï […]

23 Gen, 2020
Església de Barcelona

Emociona pensar que, en un món on moltes vegades ens jutgen no pel que som, sinó pel que tenim, hi hagi gent disposada a renunciar a tot tipus de béns materials. Emociona pensar que, en un món on gairebé sempre s’enalteix i s’exalça la racionalitat com a resposta a tot, hi hagi gent que triï seguir el que li dicta el cor. Emociona pensar que, en un món on es busca la gratificació instantània, hi hagi gent disposada a renunciar a moltes coses per viure intensament la seva relació amb Déu. En definitiva, emociona pensar que, en un món on moltes persones només creuen en allò que veuen i en allò que toquen, hi hagi gent capaç de donar la pròpia vida per unes creences. Sí, hi ha persones que consagren la seva vida a Déu.

Tots aquests homes i dones han estat cridats per Déu. ¿Hi pot haver un honor més gran? Per això, se senten immensament afortunats. Són conscients que han rebut un regal extraordinari. Dedicaran l’existència a conèixer-lo i a estimar-lo. Viuran la història d’amor més apassionada mai explicada.

La vida consagrada comença en el moment en què donen el «sí, vull». Sí, volen lliurar-se totalment a Ell. Sí, volen anunciar la seva paraula ben alt. Sí, volen estimar fins a l’infinit. Volen ajudar els més desfavorits, els més pobres, aquells que no vol ningú. Volen ser deixebles de Crist i seguir-lo fins als límits de la terra. I, a més, tenen la immensa fortuna que Déu sigui el seu cap.

Dedicar-se a la vida consagrada no es pot fer a mitges. La majoria inverteix gairebé 24 hores del dia, 365 dies a l’any. A vegades, han de multiplicar-se per quatre per arribar a tot. No obstant això, l’alegria gairebé sempre es reflecteix en el seu rostre tot i el cansament, la manca de recursos i les poques hores de son.

Els consagrats no canviarien la seva vida per res de món. Saben que Déu sempre serà al seu costat i que els espera l’eternitat al costat d’Ell. Estimen amb bogeria Déu. Estan apassionats per Ell, per la seva saviesa i grandesa, per la seva bondat infinita. I volen donar a conèixer el missatge de Crist i compartir aquest amor que els ha estat donat.

«La vida consagrada amb Maria, esperança d’un món sofrent» és el lema de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, que se celebra el proper diumenge 2 de febrer i que a nivell diocesà commemorarem dissabte dia 1, a les 11.30 h, amb una Eucaristia a la catedral de Barcelona. Trobar-nos els diferents carismes suscitats per l’Esperit Sant en bé del poble de Déu fa visible la comunió i la necessària complementarietat entre tots. La Delegació Episcopal per a la Vida Consagrada de l’arxidiòcesi de Barcelona, juntament amb la Unió de Religiosos de Catalunya, ens convida a unir-nos a aquesta celebració.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)