Carta dominical | «Santa Maria, mare de l’Església»

Quan el papa Pau VI, el dia de la clausura de la tercera sessió del Concili Vaticà II, declarava Maria «Mare de l’Església» constatava allò que al llarg dels segles havia estat i era l’experiència constant del poble cristià, fins als nostres dies, l’amor entranyable a la Mare de Déu. Precisament, no voldria que passés el mes de maig, el popular «mes de les flors», sense un record a santa Maria, a la qual la pietat popular sempre ha venerat, de manera especial, durant aquest mes. Ho faré recordant uns pensaments del papa Francesc dedicats a la Mare de Déu.

 En la seva exhortació apostòlica Gaudete et exsultate, del 19 de març de l’any 2018, el Papa ens parla de la santedat cristiana de la gent senzilla, dels sants «de la porta del costat» (GE 7) –com diu ell–, i acaba amb aquestes paraules sobre la Mare de Déu: «Vull que Maria coroni aquestes reflexions, perquè ella va viure com ningú les benaurances de Jesús. […] Ella és la santa entre els sants, la més beneïda, la que ens ensenya el camí de la santedat i ens acompanya.» (GE 176).

El Papa posa Maria com exemple de gent senzilla amb virtuts excelses, com exemple a seguir. Maria és el nostre consol, perquè si caiem i no ens aixequem, ella ens portarà en els seus braços sense jutjar-nos. La conversa amb ella ens consola, ens allibera i ens santifica. Maria ens comprèn i no li calen gaires paraules, no cal que ens esforcem gaire per explicar-li allò que ens passa, ella sempre ho sap.

A més, en l’exhortació apostòlica Christus vivit, publicada l’any 2019, després del Sínode dedicat als joves, el Papa diu: «En el cor de l’Església hi resplendeix Maria. Ella és el gran model per a una Església jove, que vol seguir Crist amb frescor i docilitat. […]  Sempre crida l’atenció la força del “sí” de Maria jove» (ChV 43-44).

Maria era una noia humil i senzilla, però no va dubtar a acceptar l’encàrrec que se li va encomanar. Les ganes de servir van ser més fortes que els dubtes i les dificultats. Aquella noia avui és la mare de tots i, amb ella, la llum de l’esperança no s’apaga.

A finals de l’any passat, a Barcelona, vam viure un esdeveniment preciós i molt simbòlic. Vam tenir el goig d’inaugurar la Torre de Maria de la basílica de la Sagrada Família, coronada per una estrella. Molta gent de tot arreu ja coneix l’estrella de Maria, un estel que il·lumina la ciutat i els nostres cors amb la llum de l’esperança, una llum que volem que no s’apagui. La nostra Mare sempre ens esguarda, en silenci. I com diu el Sant Pare, «davant els ulls de la Mare només hi cap el silenci esperançat». (ChV  48).

Benvolguts germans i germanes, us demano que en aquests dies del mes de maig, no deixeu d’honorar santa Maria amb la vostra pregària, ja sigui la de l’Ave Maria, la del sant Rosari, la del Regina caeli –que substitueix la de l’Angelus durant el temps pasqual– o la de la Salve Regina, que s’inicia amb aquestes paraules plenes de tendresa: «Déu vos salve, Reina i Mare de misericòrdia; vida, dolcesa i esperança nostra, Déu vos salve». Aprenguem d’ella a dir sempre sí a la voluntat de Déu, a allò que Déu ens demani a cada moment i circumstància de la nostra vida.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.