Carta dominical | «Pa per al camí»

El passatge de l´Evangeli de Joan que hem llegit aquest cinquè diumenge de Pasqua ens deixa un missatge molt clar: l´amor als nostres germans és el distintiu més important dels seguidors de Jesús. «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.» (Jn 13,35). Diu el papa Francesc que l’amor és […]

12 Maig, 2022
Església de Barcelona

El passatge de l´Evangeli de Joan que hem llegit aquest cinquè diumenge de Pasqua ens deixa un missatge molt clar: l´amor als nostres germans és el distintiu més important dels seguidors de Jesús. «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.» (Jn 13,35).

Diu el papa Francesc que l’amor és el document d’identitat del cristià, és a dir, l’únic document vàlid per ser reconeguts com a deixebles de Jesús. I continua dient que, com qualsevol document d’identitat, caduca si no el renovem.

El Senyor ens ha donat un gran regal amb què podem renovar durant tota la vida l’amor a Déu i als nostres germans, és l’Eucaristia. L’Eucaristia és l’aliment que sosté la nostra existència. És pa per al camí. A l’Eucaristia, Jesús ve a nosaltres per donar-nos el seu cos i la seva sang. I és que Jesús és el pa de vida. Ell mateix ens ho diu a l’Evangeli: «Qui menja aquest pa, viurà per sempre.» (Jn 6,51)

Hi ha un fragment del primer llibre dels Reis que ens pot ajudar a viure l’Eucaristia. En aquest passatge, llegim un episodi de la vida del profeta Elies. Va ser un home a qui Déu havia donat la missió de lluitar contra les injustícies del seu temps. És per això que va tenir grans conflictes amb els poderosos de la seva època. En un d’aquests conflictes es va veure forçat a fugir al desert. Després de caminar tota una jornada sota un sol abrasador, Elies va caure exhaust i va desitjar la mort. Ja no podia més. Va ser en aquell instant que el Senyor li va dir: «Aixeca’t i menja» (1Re 19,5). En aquell moment, Elies es va aixecar i va veure davant seu un pa cuit i una gerra d’aigua. El profeta, enfortit amb aquell menjar, va seguir amb la missió que Déu li havia encarregat.

També a nosaltres ens pot passar el mateix que al profeta Elies. Sovint sentim que ens fallen les forces o que ens costa ser fidels als compromisos amb els nostres germans. Tot i això, a l’Eucaristia, Jesús també ens ofereix el seu menjar i la seva beguda perquè ens alimentem; el camí és llarg i necessitem la seva força.

Els sants han viscut amb intensitat l´Eucaristia. Expliquen els biògrafs de Santa Teresa de Calcuta que un dia li van preguntar què calia fer per servir els més pobres. La santa va respondre sense dubtar: «celebrar bé l’Eucaristia».

Benvolguts germans i germanes, Crist ens crida a ser bon pa per als nostres germans. En un món ferit per la solitud, la pobresa i el patiment, siguem comunitats cristianes que celebrin, anunciïn i visquin l’Eucaristia.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)