Carta dominical | Quaresma: preparació i perdó

La Quaresma és un temps privilegiat de preparació personal. És una petita travessa del desert per repensar la nostra pròpia vida a la llum del misteri de Crist i preparar-nos renovats per a la celebració de la Pasqua.

Aquest any hauria de tenir un significat especial perquè celebrem l’Any Sant de la Misericòrdia, i el mateix Papa ens convidava en la seva convocatòria del Jubileu que «la Quaresma d’aquest any jubilar sigui viscuda amb més intensitat com a moment fort per celebrar i experimentar la misericòrdia de Déu» (MV 17). També ens recorda en el seu missatge per a la Quaresma de 2016 que «la Misericòrdia de Déu, en efecte, és un anunci al món: però cada cristià està cridat a experimentar en primera persona aquest anunci».

La Quaresma és un temps d’interiorització per sembrar de nou l’Evangeli en els nostres cors. Un temps per al perdó i un temps per a l’acció que es manifesta en la nostra capacitat d’exercir les obres de misericòrdia amb els altres.

La Misericòrdia de Jesús encomanada als seus deixebles per poder ser veritables fills del Pare es manifesta sobretot en la capacitat de perdonar els altres. Perdó que es fa oració en el parenostre que comprèn tots aquells que estan en deute amb nosaltres i que s’estén en les benaurances a tots aquells que ens persegueixen, ens difamen, ens tracten malament… Aquests són, en essència, els nostres enemics. Aquest és el gran repte per un cristià: donar i estendre el perdó a tots aquells als quals se’ns fa difícil perdonar.

Es pensa en determinats ambients que el perdó és una mostra de feblesa. El perdó no és un signe de flaquesa sinó que sempre és una victòria sobre un mateix. És una decisió desitjada i volguda amb la qual, des d’una profunda responsabilitat, ens situem més propers a l’amor i més forts davant l’odi o davant aquelles raons humanes que anteposarien el nostre propi egoisme a la capacitat d’estimar i perdonar sense condició.

El perdó és també una forma eficaç de transformar en amics els nostres propis enemics, perquè el perdó incondicional sempre respon al mal amb el bé ja que el mal no venç el mal sinó que el mal és vençut per l’amor (cf. Rm 12, 21).

En ocasions anteposem la justícia al perdó, perquè ens sembla més ètic proposar una cultura de la justícia per sobre d’una cultura del perdó. Però perdonar és una forma que la justícia tingui un rostre més humà. Aquí rau el sentit més profund de la misericòrdia com a sentiment que neix de les nostres entranyes i es bolca sense condició als altres. El papa Francesc sempre repeteix que “abans ens cansarem nosaltres de pecar que Déu de perdonar”.

Aprofitem aquest temps de Quaresma per demanar el perdó personal al Pare que ens estima, revisar des del fons del cor com ens interpel·la la Paraula de Jesús i com des de la nostra conversió perdonem i estimem els altres. Així prepararem una bona Pasqua.

+ Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t l’arxiu sonor d’aquesta carta dominical (*.mp3)