Carta dominical | «Quant valem per a Déu?»

A l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 10,26-33) hi trobem un bonic relat on s’evidencia la tendresa de Déu cap a nosaltres. Aquest text ens omple de confiança, dissipa les pors i ens pot ajudar a donar testimoni valent i alegre de la Bona Nova de Jesús. Jesús parla als deixebles en un context d’incertesa i els repeteix tres vegades una expressió clau: «No tingueu por».

Aquesta insistència de Jesús que no tinguem por no es en va. És una invitació a no deixar-nos dominar per la por. La por, quan es fa dominant, desordena la percepció: magnifica les amenaces, distorsiona les relacions, ens bloqueja i limita.

No hem de tenir por perquè per a Déu tenim un valor incalculable. Som la seva obra mestra. Així, en el passatge de l’Evangeli d’avui veiem un exemple preciós de com ens valora Déu. En temps de Jesús, els pardals eren els ocells més barats del mercat. Eren l’aliment dels més pobres. Amb una moneda d’un valor ínfim es podia comprar dos pardals. I cada una d’aquestes criatures, que semblen insignificants, Déu les té en compte, tenen un valor per a Ell. I nosaltres, ¿quant valem per a Déu? Sens dubte, som valuosos per a Ell, “som dos granets de sorra, però Déu amb grans de sorra atura el mar”, així ho expressava Mn. Cinto Verdaguer.

En el Regne de Déu hi cabem tots i especialment aquests pardalets insignificants, els més petits. Déu no s’oblida mai dels més febles; Déu porta tatuat el nom de tots a les palmes de les mans (cf. Is 49,16). Déu coneix, fins i tot, el detall més petit de la nostra vida, res del que som li és indiferent.

Jesús ens encoratja a ser valents i a transmetre el seu missatge amb alegria. No tinguem por d’acollir aquest missatge i, com va dir el papa sant Joan Pau II a l’inici del seu pontificat, no tinguem por d’obrir de bat a bat les portes a Crist. Només si el coneixem i l’acollim, podrem estimar-lo, seguir-lo i donar testimoni d’Ell amb paraules i obres.

Benvolguts germans i germanes, Déu sap el que hi ha al cor de les persones. Som fràgils, amb debilitats i imperfeccions, però Déu ens estima tal com som. L’amor de Déu és gratuït i incondicional. En un món en què constantment hem de demostrar el que valem i assolir objectius, ens alleuja i omple de pau, confiança i alegria creure que tenim un valor immens per a Déu. Som valuosos als seus ulls. I ho som independentment del que fem i tinguem.

Card. Joan Josep Omella Omella
+ Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.