Carta dominical | «Portadors d’esperança»

El papa Francesc va proposar celebrar conjuntament la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat i el Jubileu dels Migrants i del Món missioner. El papa Lleó XIV ha fet seva aquesta proposta i, amb motiu d’aquesta efemèride que avui celebrem, ha publicat un missatge que porta per títol: «Migrants, missioners d’esperança».

En el marc d’aquesta Jornada jubilar percebem amb la mirada de Jesús tot el que ens aporten les persones que arriben a casa nostra buscant un futur millor. En un món marcat per la incertesa, la violència i les fronteres tancades, moltes persones que han deixat la seva terra ens recorden que la vida és un camí, que la fe és una recerca i que l’esperança és més forta que la por.

A la nostra Església de Barcelona, cada dia hi arriben homes i dones que porten en el cor històries de sofriment, de desplaçament i de precarietat. Tanmateix, també hi arriben esperances noves, capacitat de resistir, fam de futur i una profunda confiança en Déu. Ens preguntem com els podem acollir, com convertim les nostres parròquies, comunitats i institucions en espais oberts que siguin la casa de tots.

Aquells que acollim no són només receptors de la nostra ajuda, sinó també «missioners» que ens interpel·len. La seva presència ens evangelitza: ens fa sortir de la comoditat, ens obre a la fraternitat universal i ens convida a construir una Església més pobra i propera, més servidora i humil.

Per això, en aquest temps de conversió pastoral que vivim com a diòcesi, la migració és una crida a revisar les nostres estructures i els nostres cors. Reformar-se no vol dir simplement organitzar millor, sinó posar Jesús al centre i acollir els nouvinguts com Ell ho faria. Cal aprendre a escoltar, a acompanyar i a conviure amb aquells que arriben. En un món de vegades marcat per la por i el recel, l’hospitalitat esdevé un veritable signe evangèlic i una manifestació ferma del respecte a la dignitat de cada persona.

Acollir les persones migrants no és només un deure humà, és una petició insistent de Déu que ressona en tota la Bíblia. És també una oportunitat d’aprendre i d’avançar, perquè ells ens ensenyen a tenir esperança, a creure quan tot és incert, a estimar malgrat el dolor, a ser forts enmig de les proves. Ens mostren que l’esperança cristiana no és un somni fràgil, sinó una força que ens transforma i ens obre camins nous.

Benvolguts germans i germanes, que Maria, Mare de l’Esperança, ens ajudi a ser comunitats i famílies que obrin portes i cors. No tinguem por de deixar-nos evangelitzar per aquells que, en la seva fragilitat, són portadors d’una esperança viva. Que la nostra Església diocesana sigui cada vegada més una llar on tothom se senti acollit.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.