Carta dominical | «Pluralisme religiós, fraternitat i diàleg»

  En una carta anterior comentava un fet rellevant de caràcter religiós: la trobada que el papa Francesc i el Gran Imam d’Al-Azhar (Egipte) van mantenir a Abu Dhabi el passat mes de febrer, un esdeveniment que hauríem de tenir ben present. En finalitzar la trobada, el Papa i el Gran Imam van firmar un […]

30 Maig, 2019
Església de Barcelona

 

En una carta anterior comentava un fet rellevant de caràcter religiós: la trobada que el papa Francesc i el Gran Imam d’Al-Azhar (Egipte) van mantenir a Abu Dhabi el passat mes de febrer, un esdeveniment que hauríem de tenir ben present.

En finalitzar la trobada, el Papa i el Gran Imam van firmar un document extraordinari amb el títol “La fraternitat humana per la pau mundial i per la convivència comuna”. En el prefaci s’explica el procés que els va conduir a un acord que no té precedents en la història. En aquest text se’ns mostra un camí a recórrer i pel qual se’ns convida a avançar. Aquest no és un camí pla, però el Senyor ens dona petites empentes i, de vegades, afortunadament, notem que bufen vents d’esperança, que ens refresquen i ens animen.

En aquest sentit, a casa nostra hi ha dos fets que ens conviden a avançar per aquest camí. D’una banda, tenim molt present el recent estudi titulat Societat plural i Religions, elaborat per Mn. Antoni Matabosch, prevere i teòleg de la nostra arxidiòcesi. És un llibre que ha sortit a la llum amb motiu del seu recent ingrés a la Reial Acadèmia Europea de Doctors, i en el qual aborda àmpliament la qüestió del diàleg interreligiós.

Com diu Mn. Matabosch: «El diàleg no pot ser veritable si no és un amor pràctic, si no és una pràctica de l’amor […]. Les relacions interpersonals són l’inici de tota relació fruitosa i han de continuar existint si es vol un diàleg sòlid i durador […]. Un camí que facilita la relació i el diàleg entre les religions és trobar el que ens uneix per sobre de les diferències […]. “Qui no coneix no pot estimar”, diu Sant Agustí».

D’altra banda, també volem que la fraternitat sigui el nostre fil conductor en totes les esferes. Com bé sabeu, aquest curs el nostre Pla Pastoral ens proposa sentir-la i testimoniar-la en tots els àmbits de la nostra vida. La fraternitat només la podem viure des de la trobada personal amb Jesucrist.

Acabo aquesta carta amb una invitació a la lectura d’un llibre titulat La fraternidad de los cristianos. Aquesta obra recull les conferències pronunciades, l’any 1958 a Viena, pel llavors jove professor de teologia Joseph Ratzinger (actual papa emèrit Benet XVI). Aquest llibre, a proposta de Mn. Salvador Pié Ninot, el vam entregar a tots els preveres i diaques de la diòcesi en acabar la Missa Crismal. En aquesta obra se’ns presenta el sentit més profund de la fraternitat cristiana. L’autèntica fraternitat entre els homes suposa la paternitat de Déu.

Benvolguts germans, els que tenim Déu per pare, ¿no hauríem d’esforçar-nos més per reconèixer els altres com a germans? Els cristians estem cridats a estimar i a donar la vida per tots, cristians i no cristians. I com diu la cançó popular: «Agermanats anirem caminant…».

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)