Carta dominical | «Per un consens durador en educació»

En parlar d’educació, tots estem d’acord en la gran importància que té, però quan s’afronten alguns temes concrets aquest consens s’esvaeix. La prova d’això són els canvis legislatius constants en la matèria, que fan pensar que cada cap vol deixar el seu barret. De vegades això pot provocar un desconcert gens positiu.

Un bon model educatiu ha de col·laborar amb els pares en la missió de formar persones íntegres, fraternes, capaces d’estimar i de ser estimades… Exigeix també respecte a la diversitat i que possibiliti a cadascun arribar al seu major desenvolupament. El respecte a la llibertat no és llavors una opció política, sinó una necessitat en l’arrel mateixa de l’educació. Un bon model educatiu és el millor camí per a la cohesió social i l’equitat.

En aquest sentit, un dels molts reptes que afronta el nostre sistema educatiu és el debat públic sobre l’ensenyament de religió i el respecte a la llibertat d’elecció del model educatiu per part de les famílies.

En realitat, és un debat en gran part ja resolt pel nostre ordenament jurídic. L’article 16 de la Constitució reconeix la llibertat religiosa i l’aconfessionalitat de l’Estat en el marc de l’anomenada laïcitat positiva. En connexió amb aquest article, el 27 reconeix la llibertat d’ensenyament al mateix nivell que el dret a l’educació i el dret dels pares a escollir per als fills una formació religiosa i moral d’acord amb les seves conviccions. I els articles 21.2 i 42.7 de l’Estatut de Catalunya estan en la mateixa línia.

Pel que fa al dret a la llibertat d’elecció de model educatiu, la societat civil té el dret a demanar una educació religiosa i també a oferir-la. Amb això, es garanteix als pares el dret a escollir una educació religiosa o bé un model que no ho sigui.

La presència de l’opció religiosa a l’escola pública garanteix la neutralitat de l’Estat respecte al dret dels pares a escollir per als seus fills una formació religiosa i moral d’acord amb les seves conviccions.

Així, doncs, la llibertat de triar escola i educació religiosa, lluny de ser un maldecap, pot ser una solució a dicotomies innecessàries que no aborden els problemes reals del nostre sistema educatiu. Amb bona voluntat, es poden trobar moltes fórmules que garanteixin la llibertat de les famílies per escollir el projecte pedagògic que millor els convingui: des del model d’un xec escolar que no subvencioni les escoles, sinó les famílies; passant per aprofundir en l’actual model del concert educatiu en escoles; o d’altres models en què l’Estat financi el 100% del cost per alumne en totes les escoles…

Tant de bo siguem capaços d’arribar a un consens durador en el model educatiu que acabi amb les desigualtats, promogui una formació integral dels joves i garanteixi una llibertat d’elecció real per a les famílies.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.