Carta dominical | «Per un consens durador en educació»

En parlar d’educació, tots estem d’acord en la gran importància que té, però quan s’afronten alguns temes concrets aquest consens s’esvaeix. La prova d’això són els canvis legislatius constants en la matèria, que fan pensar que cada cap vol deixar el seu barret. De vegades això pot provocar un desconcert gens positiu. Un bon model […]

31 Gen, 2019
Església de Barcelona

En parlar d’educació, tots estem d’acord en la gran importància que té, però quan s’afronten alguns temes concrets aquest consens s’esvaeix. La prova d’això són els canvis legislatius constants en la matèria, que fan pensar que cada cap vol deixar el seu barret. De vegades això pot provocar un desconcert gens positiu.

Un bon model educatiu ha de col·laborar amb els pares en la missió de formar persones íntegres, fraternes, capaces d’estimar i de ser estimades… Exigeix també respecte a la diversitat i que possibiliti a cadascun arribar al seu major desenvolupament. El respecte a la llibertat no és llavors una opció política, sinó una necessitat en l’arrel mateixa de l’educació. Un bon model educatiu és el millor camí per a la cohesió social i l’equitat.

En aquest sentit, un dels molts reptes que afronta el nostre sistema educatiu és el debat públic sobre l’ensenyament de religió i el respecte a la llibertat d’elecció del model educatiu per part de les famílies.

En realitat, és un debat en gran part ja resolt pel nostre ordenament jurídic. L’article 16 de la Constitució reconeix la llibertat religiosa i l’aconfessionalitat de l’Estat en el marc de l’anomenada laïcitat positiva. En connexió amb aquest article, el 27 reconeix la llibertat d’ensenyament al mateix nivell que el dret a l’educació i el dret dels pares a escollir per als fills una formació religiosa i moral d’acord amb les seves conviccions. I els articles 21.2 i 42.7 de l’Estatut de Catalunya estan en la mateixa línia.

Pel que fa al dret a la llibertat d’elecció de model educatiu, la societat civil té el dret a demanar una educació religiosa i també a oferir-la. Amb això, es garanteix als pares el dret a escollir una educació religiosa o bé un model que no ho sigui.

La presència de l’opció religiosa a l’escola pública garanteix la neutralitat de l’Estat respecte al dret dels pares a escollir per als seus fills una formació religiosa i moral d’acord amb les seves conviccions.

Així, doncs, la llibertat de triar escola i educació religiosa, lluny de ser un maldecap, pot ser una solució a dicotomies innecessàries que no aborden els problemes reals del nostre sistema educatiu. Amb bona voluntat, es poden trobar moltes fórmules que garanteixin la llibertat de les famílies per escollir el projecte pedagògic que millor els convingui: des del model d’un xec escolar que no subvencioni les escoles, sinó les famílies; passant per aprofundir en l’actual model del concert educatiu en escoles; o d’altres models en què l’Estat financi el 100% del cost per alumne en totes les escoles…

Tant de bo siguem capaços d’arribar a un consens durador en el model educatiu que acabi amb les desigualtats, promogui una formació integral dels joves i garanteixi una llibertat d’elecció real per a les famílies.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)