Carta dominical | «Per què…?»

¿Per què Déu permet aquesta pandèmia? És la pregunta que em feia una dona profundament commoguda davant la situació crítica del seu marit ingressat en una UCI. Llavors, em vaig limitar a tractar de consolar-la i a oferir-li la meva pregària pel seu marit i per ella, i convidar-la a deixar-se acompanyar per Santa Maria, la nostra Mare, que va acompanyar Jesús durant la seva vida i, també, durant els moments més durs de la seva passió i mort a la Creu.

Aquesta pregunta em va perseguir durant els dies següents. Va ser llavors quan vaig recórrer a la saviesa de la nostra santa mare Església. El magisteri estableix una distinció entre el mal físic i el mal moral. El primer deriva de la naturalesa —va des dels cataclismes fins a les malalties i la mort— i el segon és el que els homes provoquem amb la nostra conducta: guerres, opressió, etc. Mentre el mal físic és una conseqüència de la finitud de la creació i del nostre cos, el mal moral és una conseqüència de l’abús que fem de la llibertat.

Sobre l’origen d’aquesta pandèmia hi ha moltes teories diverses que dificulten la classificació d’aquest mal. En qualsevol cas, el Catecisme de l’Església Catòlica ens recorda que «Déu, amb la seva providència omnipotent, pot treure un bé de les conseqüències del mal, fins i tot moral, causat per les seves criatures» (CEC 312). Encara que aquesta afirmació pugui ser difícil de comprendre davant d’una situació com la que estem vivint, és cert també que, de vegades, en situacions molt quotidianes de desgràcia diem: «d’un gran mal en surt un gran bé».

Els sants sempre aporten molta llum. Així, deia sant Tomàs More: «No em passarà res que Déu no ho vulgui. I el que Ell vol, encara que a nosaltres ens sembli dolent, sempre és tanmateix el millor.» O sant Agustí, que afirmava: «Déu omnipotent […] per ser sobiranament bo, mai permetria que en les seves obres existís cap mal, si Ell no fos suficientment poderós i bo per fer sorgir un bé del mateix mal». Aquestes afirmacions queden corroborades amb el testimoni de Jesucrist que, acceptant el patiment extrem de la seva passió i mort, va obtenir la resurrecció i la redempció de tota la humanitat.

A poc a poc, la pregunta sobre per què Déu permet tot això ha anat derivant en una nova reflexió: «Senyor Jesús, ¿què ens vols dir en aquest moment de la història? ¿Què esperes de nosaltres? ¿Quin bé trauràs d’aquest mal?»

Déu vol la nostra salvació eterna. El camí no és altre que convertir-nos i viure segons l’Evangeli. Déu ens està convidant a tornar a Ell, a regalar-li novament el centre de la nostra vida, i a sortir de nosaltres mateixos per posar la nostra atenció sobre els altres, especialment els més fràgils.

Aquesta crisi global ens situa a tots al mateix nivell. La malaltia ens ha igualat. Tots som ciutadans del món, tots som vulnerables. Aquest mal global pot convertir-se, paradoxalment, en l’estímul que agermani tota la humanitat.

Tant de bo que sapiguem sortir de nosaltres mateixos per obrir-nos més a Déu i als germans. Déu, el nostre Pare, ens ajuda a treure un bé del mal, però necessita la nostra col·laboració. Déu ens convida a mirar-lo a Ell amb més confiança i a mirar els altres com a germans amb els quals hem de caminar en caritat, justícia i fraternitat.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.