Carta dominical | «Per què…?»

¿Per què Déu permet aquesta pandèmia? És la pregunta que em feia una dona profundament commoguda davant la situació crítica del seu marit ingressat en una UCI. Llavors, em vaig limitar a tractar de consolar-la i a oferir-li la meva pregària pel seu marit i per ella, i convidar-la a deixar-se acompanyar per Santa Maria, […]

07 Maig, 2020
Església de Barcelona

¿Per què Déu permet aquesta pandèmia? És la pregunta que em feia una dona profundament commoguda davant la situació crítica del seu marit ingressat en una UCI. Llavors, em vaig limitar a tractar de consolar-la i a oferir-li la meva pregària pel seu marit i per ella, i convidar-la a deixar-se acompanyar per Santa Maria, la nostra Mare, que va acompanyar Jesús durant la seva vida i, també, durant els moments més durs de la seva passió i mort a la Creu.

Aquesta pregunta em va perseguir durant els dies següents. Va ser llavors quan vaig recórrer a la saviesa de la nostra santa mare Església. El magisteri estableix una distinció entre el mal físic i el mal moral. El primer deriva de la naturalesa —va des dels cataclismes fins a les malalties i la mort— i el segon és el que els homes provoquem amb la nostra conducta: guerres, opressió, etc. Mentre el mal físic és una conseqüència de la finitud de la creació i del nostre cos, el mal moral és una conseqüència de l’abús que fem de la llibertat.

Sobre l’origen d’aquesta pandèmia hi ha moltes teories diverses que dificulten la classificació d’aquest mal. En qualsevol cas, el Catecisme de l’Església Catòlica ens recorda que «Déu, amb la seva providència omnipotent, pot treure un bé de les conseqüències del mal, fins i tot moral, causat per les seves criatures» (CEC 312). Encara que aquesta afirmació pugui ser difícil de comprendre davant d’una situació com la que estem vivint, és cert també que, de vegades, en situacions molt quotidianes de desgràcia diem: «d’un gran mal en surt un gran bé».

Els sants sempre aporten molta llum. Així, deia sant Tomàs More: «No em passarà res que Déu no ho vulgui. I el que Ell vol, encara que a nosaltres ens sembli dolent, sempre és tanmateix el millor.» O sant Agustí, que afirmava: «Déu omnipotent […] per ser sobiranament bo, mai permetria que en les seves obres existís cap mal, si Ell no fos suficientment poderós i bo per fer sorgir un bé del mateix mal». Aquestes afirmacions queden corroborades amb el testimoni de Jesucrist que, acceptant el patiment extrem de la seva passió i mort, va obtenir la resurrecció i la redempció de tota la humanitat.

A poc a poc, la pregunta sobre per què Déu permet tot això ha anat derivant en una nova reflexió: «Senyor Jesús, ¿què ens vols dir en aquest moment de la història? ¿Què esperes de nosaltres? ¿Quin bé trauràs d’aquest mal?»

Déu vol la nostra salvació eterna. El camí no és altre que convertir-nos i viure segons l’Evangeli. Déu ens està convidant a tornar a Ell, a regalar-li novament el centre de la nostra vida, i a sortir de nosaltres mateixos per posar la nostra atenció sobre els altres, especialment els més fràgils.

Aquesta crisi global ens situa a tots al mateix nivell. La malaltia ens ha igualat. Tots som ciutadans del món, tots som vulnerables. Aquest mal global pot convertir-se, paradoxalment, en l’estímul que agermani tota la humanitat.

Tant de bo que sapiguem sortir de nosaltres mateixos per obrir-nos més a Déu i als germans. Déu, el nostre Pare, ens ajuda a treure un bé del mal, però necessita la nostra col·laboració. Déu ens convida a mirar-lo a Ell amb més confiança i a mirar els altres com a germans amb els quals hem de caminar en caritat, justícia i fraternitat.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)