Carta dominical | «L’escalf de la llar»

La Tània fugia del seu país quan va arribar a Catalunya. A Barcelona li van rellogar una habitació, després ella va llogar el seu llit i va haver de passar sis mesos en un sofà. Des d’aquest moment va viure un èxode d’habitació en habitació en pisos rellogats, fins a tretze mudances els dos darrers […]

04 Abr, 2019
Església de Barcelona

La Tània fugia del seu país quan va arribar a Catalunya. A Barcelona li van rellogar una habitació, després ella va llogar el seu llit i va haver de passar sis mesos en un sofà. Des d’aquest moment va viure un èxode d’habitació en habitació en pisos rellogats, fins a tretze mudances els dos darrers anys. La Tània té una filla de dos anys. Totes dues pateixen la inestabilitat i la inseguretat on viuen.

L’Alba viu actualment en un pis de 55m2 a Barcelona, que comparteix amb deu persones més. És a dir, hi ha onze persones en només dues habitacions. La manca d’espai i el soroll constant fan molt difícil que els cinc menors que hi viuen puguin jugar o concentrar-se per fer els deures. L’Alba té un neguit constant, està irritable, trista, sense ganes de fer res, superada per la situació. Ella i els seus fills estan exposats a molts problemes de salut, com totes les persones que viuen en habitatges que no compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat.

Aquests dos testimonis, extrets de l’informe anual «La llar és la clau» de Càritas Diocesana de Barcelona, són només dos exemples de persones que malviuen en habitatges que no podem considerar una llar. La llar ens dona escalfor, és un lloc on ens sentim segurs, on podem edificar-nos com a persones i desenvolupar el nostre projecte familiar. És un espai d’intimitat, de proximitat, de companyonia, de confiança i de protecció. Ens dona aixopluc i alhora és un lloc on podem descansar, recuperar forces, mirar la vida, planificar, somiar… És gràcies a la llar que podem arrelar-nos al nostre entorn, a la nostra comunitat i a la societat.

Com pot ser, doncs, que hi hagi persones a la nostra societat que, com la Tània i l’Alba, no puguin tenir una llar digna? Molt a prop tenim germans que viuen amuntegats en habitacions rellogades, exposats que els facin fora d’un dia per l’altre sense cap motiu, persones que viuen en infrahabitatges: amb humitats, amb instal·lacions elèctriques deficients, sense calefacció a l’hivern… Maria i Josep també es van trobar moltes portes tancades i no tenien a on anar.

La família que viu en amor és la bona terra on germina la llavor que Déu ha sembrat en els nostres cors. Però és molt difícil tirar endavant una família sense una llar. Per això gaudir d’un habitatge digne i adequat és un dret que recull l’article 25 de la Declaració Universal de Drets Humans i també l’article 47 de la Constitució Espanyola. Tenir una llar és fonamental, és la porta per accedir a l’educació, la sanitat o la ciutadania. Ara que estem immersos en un intens cicle electoral, voldria dirigir-me als nostres polítics per demanar-los que no s’oblidin d’aquest tema.

Benvolguts germans, fem que, entre tots, aquest problema no quedi a l’ombra. Avancem junts cap a una comunitat més fraterna i més solidària.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)