Carta dominical | «La Quaresma, un temps per «recentrar» la nostra vida»

El proper 14 de febrer s’escau el Dimecres de Cendra, que marca l’inici de la Quaresma. Uns dies abans que hi arribem, he recordat un article sobre la Quaresma que va escriure l’any 1993 qui fou bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, que començava així: «Acabo de veure a la televisió un petit reportatge sobre el Ramadà amb imatges d’islàmics postrats i amb una detallada explicació de les dificultats que tenen els seguidors de Mahoma que viuen aquí per agermanar el seu dejuni amb el nostre tipus de vida… Se m’ha acudit que potser també caldria un petit reportatge sobre la Quaresma per als cristians. N’hi ha tants que només se la miren des de la perspectiva del Carnaval!»

La dimensió penitencial està molt més estesa en el nostre dia a dia del que ens podria semblar. Quanta gent no fa grans sacrificis per mantenir la línia, o quanta gent no va al gimnàs per tenir un cos atractiu, o quanta gent no treballa i estudia hores i hores per assolir un reconeixement professional, o quants esportistes no porten la seva persona al límit per aconseguir un premi.

Nosaltres, els cristians, no ens estalviem aquest camí necessari per al creixement interior i personal. Ara bé, hi ha un element fonamental que diferencia les nostres pràctiques penitencials de totes les altres; em refereixo a la finalitat amb què les fem. Sí, la nostra finalitat és recentrar la nostra vida a la llum de la nostra relació i seguiment de Jesucrist, deixant de banda tot allò que ens allunya d’aquesta meta. Durant el curs de la vida ens anem enganxant a moltes coses que ens van parasitant i que, tard o d’hora, comencen a fer-nos l’existència més feixuga, ens fan perdre el to vital i esperançat d’altres moments.

La Quaresma és, doncs, aquest temps de purificació per tornar al que és essencial en la nostra vida, per retrobar tot allò pel que, realment, val la pena viure sense perdre el temps en coses secundàries. Que bé ens va aquest temps de reorientació de la nostra vida!

I com fer-ho? Algunes de les eines que ens ofereix l’Església són la pregària i els exercicis espirituals, les litúrgies penitencials, les privacions voluntàries com ara el dejuni i l’almoina, i la comunió cristiana de béns (CEC 1438).

Us convido i em convido a mi mateix a iniciar aquest temps de Quaresma amb molta força, conscients de tots els beneficis que pot tenir sobre la nostra vida personal i espiritual. Per aquest motiu i com ja vam fer l’any passat, hem convocat tots els joves de la diòcesi el proper diumenge 18 de febrer a les 18.30 h, a la Basílica de Santa Maria del Mar, a una trobada molt especial que culminarà amb la celebració de l’Eucaristia.

Si l’any passat va ser la creu de Lampedusa la que ens va presidir i vam poder venerar, enguany serà la creu de Mossul. Aquesta creu prové de l’església de Sant Simó de Bartella, als afores de Mossul (Iraq), destruïda per Estat islàmic, on el Nadal passat els cristians van poder tornar a celebrar l’Eucaristia. Una creu que malgrat el dolor i el patiment de tanta gent d’Iraq i Síria, ens ha de portar a l’esperança pel fet de recordar-nos que l’amor i el perdó acaben vencent l’odi i la violència.

Deia Benjamin Franklin: «Després de les derrotes i de les creus els homes es tornen més savis i més humils». La creu és un misteri dolorós que quan ens arriba ens fa trontollar, però que portada de la mà de Crist és font de vida, de transformació. Acabo amb unes paraules de santa Rosa de Lima: «Fora de la creu no hi ha cap altra escala per on pujar a Déu».

Germans i germanes, molt bon inici de Quaresma.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.