Carta dominical | «La Quaresma, un temps per «recentrar» la nostra vida»

El proper 14 de febrer s’escau el Dimecres de Cendra, que marca l’inici de la Quaresma. Uns dies abans que hi arribem, he recordat un article sobre la Quaresma que va escriure l’any 1993 qui fou bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, que començava així: «Acabo de veure a la televisió un petit reportatge sobre […]

08 Febr, 2018
Església de Barcelona

El proper 14 de febrer s’escau el Dimecres de Cendra, que marca l’inici de la Quaresma. Uns dies abans que hi arribem, he recordat un article sobre la Quaresma que va escriure l’any 1993 qui fou bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, que començava així: «Acabo de veure a la televisió un petit reportatge sobre el Ramadà amb imatges d’islàmics postrats i amb una detallada explicació de les dificultats que tenen els seguidors de Mahoma que viuen aquí per agermanar el seu dejuni amb el nostre tipus de vida… Se m’ha acudit que potser també caldria un petit reportatge sobre la Quaresma per als cristians. N’hi ha tants que només se la miren des de la perspectiva del Carnaval!»

La dimensió penitencial està molt més estesa en el nostre dia a dia del que ens podria semblar. Quanta gent no fa grans sacrificis per mantenir la línia, o quanta gent no va al gimnàs per tenir un cos atractiu, o quanta gent no treballa i estudia hores i hores per assolir un reconeixement professional, o quants esportistes no porten la seva persona al límit per aconseguir un premi.

Nosaltres, els cristians, no ens estalviem aquest camí necessari per al creixement interior i personal. Ara bé, hi ha un element fonamental que diferencia les nostres pràctiques penitencials de totes les altres; em refereixo a la finalitat amb què les fem. Sí, la nostra finalitat és recentrar la nostra vida a la llum de la nostra relació i seguiment de Jesucrist, deixant de banda tot allò que ens allunya d’aquesta meta. Durant el curs de la vida ens anem enganxant a moltes coses que ens van parasitant i que, tard o d’hora, comencen a fer-nos l’existència més feixuga, ens fan perdre el to vital i esperançat d’altres moments.

La Quaresma és, doncs, aquest temps de purificació per tornar al que és essencial en la nostra vida, per retrobar tot allò pel que, realment, val la pena viure sense perdre el temps en coses secundàries. Que bé ens va aquest temps de reorientació de la nostra vida!

I com fer-ho? Algunes de les eines que ens ofereix l’Església són la pregària i els exercicis espirituals, les litúrgies penitencials, les privacions voluntàries com ara el dejuni i l’almoina, i la comunió cristiana de béns (CEC 1438).

Us convido i em convido a mi mateix a iniciar aquest temps de Quaresma amb molta força, conscients de tots els beneficis que pot tenir sobre la nostra vida personal i espiritual. Per aquest motiu i com ja vam fer l’any passat, hem convocat tots els joves de la diòcesi el proper diumenge 18 de febrer a les 18.30 h, a la Basílica de Santa Maria del Mar, a una trobada molt especial que culminarà amb la celebració de l’Eucaristia.

Si l’any passat va ser la creu de Lampedusa la que ens va presidir i vam poder venerar, enguany serà la creu de Mossul. Aquesta creu prové de l’església de Sant Simó de Bartella, als afores de Mossul (Iraq), destruïda per Estat islàmic, on el Nadal passat els cristians van poder tornar a celebrar l’Eucaristia. Una creu que malgrat el dolor i el patiment de tanta gent d’Iraq i Síria, ens ha de portar a l’esperança pel fet de recordar-nos que l’amor i el perdó acaben vencent l’odi i la violència.

Deia Benjamin Franklin: «Després de les derrotes i de les creus els homes es tornen més savis i més humils». La creu és un misteri dolorós que quan ens arriba ens fa trontollar, però que portada de la mà de Crist és font de vida, de transformació. Acabo amb unes paraules de santa Rosa de Lima: «Fora de la creu no hi ha cap altra escala per on pujar a Déu».

Germans i germanes, molt bon inici de Quaresma.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)