Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «La paciència de Déu»
Deixem enrere l’estiu i els dies segueixen transcorrent a un ritme inusual, diferent, que ens exigeix a tots una mica de paciència. I, així, amb paciència, ens enfrontem a la incertesa i als disgustos que ens deixa la Covid-19. A hores d’ara, la paciència és una de les virtuts més valuoses; una actitud que ens […]
24 Set, 2020
Deixem enrere l’estiu i els dies segueixen transcorrent a un ritme inusual, diferent, que ens exigeix a tots una mica de paciència. I, així, amb paciència, ens enfrontem a la incertesa i als disgustos que ens deixa la Covid-19. A hores d’ara, la paciència és una de les virtuts més valuoses; una actitud que ens ha ajudat a molts a tolerar, a comprendre i, fins i tot, a suportar els contratemps amb fortalesa.
La paciència atenua la desesperació, ens duu cap a la tranquil·litat i cap a la pau; ens proporciona la serenitat necessària per veure les coses amb equilibri i seny; i ens ajuda a adaptar-nos a les circumstàncies, fent que qualsevol problema sigui més fàcil d’afrontar. Però no només ens ensenya a saber esperar, sinó a fer-ho amb una actitud positiva. No es tracta de quedar-se quiet i aguantar. Tot el contrari. La paciència és activa. És una resposta basada en la saviesa que exigeix posar en acció molts dels nostres recursos emocionals. De vegades, uns quants segons són suficients. Es tracta d’un entrenament. Com més la practiquem, més pacients serem.
El papa Francesc diu al respecte: «Si no cultivem la paciència, sempre tindrem excuses per respondre amb ira i, finalment, ens convertirem en persones que no saben conviure» (Amoris Laetitia, 92). Cultivar la paciència és l’art de saber esperar. Així ens ho ensenya la natura. Per recollir els fruits en òptimes condicions, cal esperar el temps propici. I el seu secret és, precisament, l’eterna paciència.
Les llavors demanen temps, esforç i paciència. El mateix passa en la nostra relació amb Déu. Si vivim units a Ell, i segons la seva voluntat, obtindrem fruit espiritual. Però no pretenguem recollir fruits el mateix dia que sembrem. No demanem a Déu que corri. Les seves respostes no són immediates, però sempre arriben. Confiar en Ell és posar la nostra vida a les seves mans. És mirar endavant amb esperança. És mantenir-se ferm en les contrarietats. És ser conscients de la nostra fragilitat i de les nostres limitacions. És deixar-se portar.
La vida mateixa és sembrar i recollir. En moments difícils, si cultivem la paciència també podem ser sembradors de pau. Déu ens ajudarà a ser més forts i pacients i a viure amb més serenitat. Cal que deixem que Déu ens ajudi. Ell té paciència amb nosaltres. Mai es cansarà d’estar al nostre costat. És la infinita paciència de Déu davant la impaciència de l’home.
Benvolguts germans i germanes, quan tinguem la temptació de perdre la paciència amb algú, pensem com Déu n’és, de pacient, amb nosaltres. Santa Teresa de Jesús es va adonar de la importància d’aquesta virtut quan afirmava: «Que res et torbi, que res t’espanti. Qui a Déu té, res li fa falta. Que res et torbi, que res t’espanti, només amb Déu ja n’hi ha prou. La paciència ho aconsegueix tot». Amb amor i paciència gairebé res és impossible.
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
