Carta dominical | «La nova normalitat?»

Han passat ja dos anys des de l’inici de la pandèmia. En tot aquest temps, hem fet molts esforços per conviure amb un virus indesitjable que ens ha fet anar de corcoll. I després de molt patiment i angoixa, ara que començàvem a treure el cap i a veure el camí de la recuperació emocional i econòmica, l’inici de la guerra a Ucraïna ens ha impactat a tots. La nova normalitat anhelada no acaba d’arribar.

Gràcies a la investigació mèdica, a les mesures sanitàries adoptades i a la implicació de la ciutadania, hem aconseguit controlar els contagis i sí, sembla que estem en camí de recuperar la normalitat sanitària prèvia a la pandèmia. Ara bé, no podem aclucar els ulls davant la nova realitat que ens toca viure. A part de la crisi sanitària i tantes pèrdues humanes, la Covid ha deixat greus conseqüències. La pandèmia ha agreujat la pobresa de moltes persones i ha accentuat les desigualtats entre rics i pobres, especialment a les grans ciutats. Per exemple, si prenem el darrer informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, veiem que un 29,1% de la població es trobava en situació d’exclusió social el 2021, mentre que era un 16,9% el 2018, és a dir, la xifra gairebé s’ha duplicat.

La Fundació FOESSA, constituïda per Càritas l’any 1965, ha realitzat la primera radiografia completa de l’impacte de la crisi de la Covid a Espanya i diverses comunitats autònomes. El proper 4 d’abril es presentarà un estudi segmentat de la situació al territori de la nostra diòcesi. Les conclusions són preocupants: milers de persones del nostre entorn es troben en una situació d’exclusió social severa, i l’empitjorament significatiu de les condicions de vida s’ha donat en aquelles que ja es trobaven en una situació molt vulnerable abans de la crisi, colpejades per la precarietat laboral, el difícil accés a l’habitatge, etc.

Algunes dades concretes referides a la nostra diòcesi: l’any 2021, 33.000 llars han passat gana; 360.000 llars (1 de cada 3 llars de la diòcesi) no pot accedir o mantenir un habitatge digne. I encara una altra dada estremidora: quatre-centes noranta mil persones (18%) han deixat de comprar medicaments o pròtesis o de seguir tractaments per problemes econòmics.

Amb la pandèmia han aparegut noves formes de relació i de treball; per exemple, hem sabut aprofitar els avenços tecnològics per comunicar-nos a distància i per teletreballar, però, malauradament, hem vist que l’accés a la tecnologia no és cosa de tots.

Sens dubte, aquesta realitat hauria de fer replantejar l’ordre de prioritats de l’acció política al nostre país. Cal que els governants abordin aquest problema i no ens distreguin ni es distreguin amb temes secundaris. Fer visibles els més vulnerables amb dades objectives i rigoroses és un primer pas per mirar de canviar la realitat en què vivim, però, davant la pandèmia de la desigualtat, hem de ser agosarats, valents i inconformistes. Així, cal reclamar als governants, als sindicats i als diferents agents socials, un gran pacte per aturar l’increment de la pobresa.

No podem normalitzar el drama de l’exclusió social. Hem d’actuar per construir una societat més cohesionada. Per això, en aquest temps de Quaresma us animo a practicar l’almoina i la caritat amb els nostres germans més vulnerables.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.