Carta dominical | «La família, gresol d’amor i esperança»

Avui, primer diumenge de Quaresma, acaba la Setmana de la Família convocada per les diòcesis amb seu a Catalunya, per promoure els valors familiars i pregar per la família. Ha estat una setmana plena de propostes i activitats diverses, que palesen la gran varietat d’iniciatives destinades a enfortir la vida matrimonial i familiar. Aprofito l’oportunitat per agrair tot l’esforç que fan tantes entitats d’Església en favor de la família, així com la seva disponibilitat a l’hora de treballar de manera eficaç en coordinació amb el nou Secretariat diocesà de Pastoral Familiar.

El lema d’aquest any és «La família, bressol i referència de la nova humanitat». La família en què regna l’amor és el millor regal que pot rebre una persona. La família és la cèl·lula bàsica de la societat on l’ésser humà descobreix que és estimat i aprèn a estimar. ¡No hi ha societat sense família! De fet, així ho demostren les dades de moltes enquestes que reconeixen la família com la institució més valorada per la societat. Com ens recorda el papa Francesc, la família és una molt «bona notícia» per al món, és l’espai social ideal per mostrar al nostre món que viure «la joia de l’amor» és possible.

Animo els nostres polítics i agents socials a estimar cada dia una mica més la família i que aquest amor es manifesti en obres. Com? Amb unes polítiques que afavoreixin la vida familiar, que assegurin els recursos econòmics necessaris i facin possible una conciliació familiar real. Tant de bo puguem assolir el grau de protecció de la família d’altres estats europeus. Actualment som el país d’Europa, després de Grècia, que menys percentatge de despesa social dedica a la família. I, potser, per aquest motiu, Espanya, amb un índex de fecunditat de l’1,34, és el país de l’Europa dels 28 amb menor taxa de natalitat.

Estimar la família és valorar i estimar la societat. Com bé sabeu, el nostre objectiu pastoral per a aquest curs és edificar la fraternitat. El nostre desig, que coincideix amb el desig més profund de Déu, és fer de la nostra societat una gran família de famílies.

Per Jesucrist sabem que Déu també es fa present en l’amor que es viu dins la família, on es crea confiança, emoció i alegria, on es comparteix la vida i on es pot donar als fills uns valors que sempre els acompanyaran.

En el diàleg que mantinc amb matrimonis, sovint surt el problema de l’educació dels fills. Aquest és un gran repte per a les famílies actuals. Cal sembrar amb esperança. Pares i mares, ja sabeu que eduqueu més amb el vostre exemple que amb sermons. Feu-vos testimonis de l’amor, de la compassió i de la misericòrdia de Jesucrist. Si els fills veuen que ho viviu, ells també ho faran. I, sobretot, no perdeu mai l’alegria ni l’esperança. En l’educació, els fruits es recullen amb el temps.

Benvolguts germans, que la família sigui el llevat que faci créixer l’amor, l’esperança i l’alegria en el món. Que en aquest temps de Quaresma el Senyor ens concedeixi créixer en fraternitat i en comunió.

Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.