Carta dominical | «La pregunta clau de la nostra existència»

Aquest diumenge, en el text de l’Evangeli proclamat en l’Eucaristia, Jesús fa una pregunta clara, directa i profunda als deixebles i també a cadascun de nosaltres: «I vosaltres, qui dieu que soc jo?» (Mt 16,15). Aquesta és una pregunta crucial i decisiva que tots ens hem de fer al llarg de la nostra vida. Si trobem la resposta des de la fe, la nostra vida canviarà completament.

Abans de plantejar aquesta qüestió als seus deixebles, Jesús vol saber què opina la gent sobre ell. Ells li expliquen que molts pensen que és un gran profeta, com Elies o Jeremies. Avui dia moltes persones també creuen que Jesús va ser un personatge històric d’una gran importància. Altres pensen que va ser un mestre espiritual que va transmetre un missatge d’amor i esperança. Certament, Jesús té molts admiradors en el nostre món. Tanmateix, són menys els qui volen conèixer-lo, estimar-lo i seguir-lo de veritat.

L’evangelista Mateu explica que després Jesús va preguntar directament als deixebles qui creien que era Ell. En aquell moment, Pere va prendre la paraula en nom de tots i li va dir: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu» (Mt 16,16).

La resposta de Pere no és una fórmula apresa de memòria en algun llibre. És una confessió de fe fidel al seu estimat mestre. Pere ha viscut un temps amb Jesús, l’ha acompanyat pels camins de Palestina i ha compartit amb Ell alegries, dubtes i esperances. L’apòstol Pere ens ensenya que, per respondre a la qüestió de qui és Jesús, cal seguir les seves petjades, mirar la vida amb els seus ulls i contemplar com vivia, què feia i què deia. Aquest és el camí del deixeble: deixar-se captivar per Jesús. Un camí de vegades ple de dificultats, però sempre apassionant.

Després de la confessió de Pere, Jesús parla de l’Església. I és que l’Església està fonamentada en la fe en Jesucrist. Si Pere és «la roca» (Mt 16,18), nosaltres som les «pedres vives» que van edificant l’Església sobre el fonament dels apòstols. I la pedra angular que dona cohesió i orientació a tota la construcció, tal com diu l’apòstol Pau, no pot ser altra que Crist (cf. 1Co 3,11; Ef 2,20). Crist ens manté units, ens alimenta i ens enforteix amb el seu amor.

Avui i sempre, Jesús ens continua preguntant: qui soc jo per a tu?, i espera de nosaltres una resposta de fe, valenta i sincera. Ell és el nostre Senyor i Salvador, el pa que dona vida al món. Ell és el bon pastor que mai no deixa de buscar-nos. Gràcies, Senyor, per ser la nostra vida i la nostra esperança.

Sant Pau VI, en una preciosa homilia a les Filipines, el 29 de novembre de 1970, deia: «Jo mai no em cansaria de parlar de Jesucrist; Ell és la llum, la veritat, més encara, ‘el camí, la veritat i la vida’ (Jn 14,6); […] Ell és el nostre exemple, el nostre consol, el nostre germà […]. Per nosaltres va parlar, va fer miracles, va crear un nou regne en el qual els pobres són benaurats, en el qual la pau és el principi de la convivència».

Benvolguts germans i germanes, demanem a l’Esperit Sant que ens ajudi a caminar al costat de Jesús i a oferir-li la nostra vida. Prenguem com a exemple la Mare de Déu i sant Josep. Ells van respondre a la crida de Déu sent fidels a la seva Paraula.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona