Carta dominical | Jesús, porta de misericòrdia

Mirant des del Tibidabo la ciutat de Barcelona, he vist una gran ciutat i he pensat que el cor de les persones es pot guanyar amb el mateix amor a tot arreu. Baixant a ciutat he pensat que som en l’Any de la Misericòrdia, que és justament un any únic per posar a  prova la […]

13 Gen, 2016
Església de Barcelona

Mirant des del Tibidabo la ciutat de Barcelona, he vist una gran ciutat i he pensat que el cor de les persones es pot guanyar amb el mateix amor a tot arreu. Baixant a ciutat he pensat que som en l’Any de la Misericòrdia, que és justament un any únic per posar a  prova la nostra estima, que es manifesta en allò més tendre que tenim homes i dones dins nostre, com és l’amor, la comprensió, el perdó i la capacitat de tornar a començar.

En el meu camí de tornada a casa, ben a prop de la Catedral, m’han preguntat on és la Porta de la Misericòrdia en aquest Jubileu al qual hem estat cridats pel papa Francesc. M’ha semblat que el que cal dir no és només on és la portalada que dóna accés al temple, sinó que el fet de creuar-la és una passa més enllà… Ens cal creuar la porta de l’amor que representa el Senyor.

En l’Antic Testament, la primera manifestació de Déu al poble d’Israel es revela a Moisès, tot dient: “El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per el càstig, fidel en l’amor (Ex 34,6)”. La misericòrdia és el primer atribut de Déu, seguit immediatament de la compassió. És un Déu que se’ns presenta des de la benevolència, des de l’amor i la tendresa que mostra sempre el do gratuït, ja que aquesta s’expressa estimant visceralment, donant-ho tot, oferint-ho tot, sense esperar res a canvi. Al llarg de l’Antic Testament trobem moltes expressions de la misericòrdia de Déu: en la compassió per totes les criatures, en l’acollida de qui ha pecat, proclamant que l’amor misericordiós de Déu és per sempre. Per això, la benevolència de Déu se’ns presenta, se’ns fa propera i ens il·lumina a través de Jesús i el seu Evangeli, “perquè Ell és la porta que ens condueix cap el Pare”. A través dels relats de sant Lluc, la misericòrdia de Déu es fa misericòrdia humana en Jesús. Això és el que distingeix els cristians en la seva forma d’entendre els homes com a proïsme i com a germans. Per això l’Evangeli ens diu: “Sigueu misericordiosos com misericordiós és el vostre Pare” (Lc 6,36).

El que cal travessar en l’any de la misericòrdia és la porta del Crist que ens porta a Déu Pare. I la Porta Santa ha de ser el signe que, un cop traspassat, faci que el nostre cor vagi d’allò que és humà a allò que és diví, recordant la cita de sant Gregori de Nissa en el seu tractat sobre les benaurances: “Si el nom de misericordiós és atribuït a Déu, a què et convida Jesús quan et demana que siguis misericordiós si no és a ser Déu?” “[…] Si efectivament l’escriptura proclama Déu misericordiós i la vertadera beatitud és Déu en si mateix, és evident que l’home que es fa misericordiós esdevé Déu”.

Des de la ciutat he mirat el Tibidabo i he pensat novament que tots els cors dels homes i les dones haurien d’estar oberts a aquesta misericòrdia que ens fa creuar la porta dels cors dels nostres germans veïns, la porta de la Catedral com a signe, la Porta del Crist com a transformació de la nostra vida.

+ Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t l’arxiu sonor d’aquesta carta dominical (*.mp3)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)