Carta dominical | Jesús, porta de misericòrdia

Mirant des del Tibidabo la ciutat de Barcelona, he vist una gran ciutat i he pensat que el cor de les persones es pot guanyar amb el mateix amor a tot arreu. Baixant a ciutat he pensat que som en l’Any de la Misericòrdia, que és justament un any únic per posar a  prova la nostra estima, que es manifesta en allò més tendre que tenim homes i dones dins nostre, com és l’amor, la comprensió, el perdó i la capacitat de tornar a començar.

En el meu camí de tornada a casa, ben a prop de la Catedral, m’han preguntat on és la Porta de la Misericòrdia en aquest Jubileu al qual hem estat cridats pel papa Francesc. M’ha semblat que el que cal dir no és només on és la portalada que dóna accés al temple, sinó que el fet de creuar-la és una passa més enllà… Ens cal creuar la porta de l’amor que representa el Senyor.

En l’Antic Testament, la primera manifestació de Déu al poble d’Israel es revela a Moisès, tot dient: “El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per el càstig, fidel en l’amor (Ex 34,6)”. La misericòrdia és el primer atribut de Déu, seguit immediatament de la compassió. És un Déu que se’ns presenta des de la benevolència, des de l’amor i la tendresa que mostra sempre el do gratuït, ja que aquesta s’expressa estimant visceralment, donant-ho tot, oferint-ho tot, sense esperar res a canvi. Al llarg de l’Antic Testament trobem moltes expressions de la misericòrdia de Déu: en la compassió per totes les criatures, en l’acollida de qui ha pecat, proclamant que l’amor misericordiós de Déu és per sempre. Per això, la benevolència de Déu se’ns presenta, se’ns fa propera i ens il·lumina a través de Jesús i el seu Evangeli, “perquè Ell és la porta que ens condueix cap el Pare”. A través dels relats de sant Lluc, la misericòrdia de Déu es fa misericòrdia humana en Jesús. Això és el que distingeix els cristians en la seva forma d’entendre els homes com a proïsme i com a germans. Per això l’Evangeli ens diu: “Sigueu misericordiosos com misericordiós és el vostre Pare” (Lc 6,36).

El que cal travessar en l’any de la misericòrdia és la porta del Crist que ens porta a Déu Pare. I la Porta Santa ha de ser el signe que, un cop traspassat, faci que el nostre cor vagi d’allò que és humà a allò que és diví, recordant la cita de sant Gregori de Nissa en el seu tractat sobre les benaurances: “Si el nom de misericordiós és atribuït a Déu, a què et convida Jesús quan et demana que siguis misericordiós si no és a ser Déu?” “[…] Si efectivament l’escriptura proclama Déu misericordiós i la vertadera beatitud és Déu en si mateix, és evident que l’home que es fa misericordiós esdevé Déu”.

Des de la ciutat he mirat el Tibidabo i he pensat novament que tots els cors dels homes i les dones haurien d’estar oberts a aquesta misericòrdia que ens fa creuar la porta dels cors dels nostres germans veïns, la porta de la Catedral com a signe, la Porta del Crist com a transformació de la nostra vida.

+ Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t l’arxiu sonor d’aquesta carta dominical (*.mp3)