Carta dominical | «La flama de l’esperança»

Hem iniciat novembre, un mes que s’obre amb dues celebracions que per als cristians van sempre molt unides: la solemnitat de Tots Sants i la  commemoració de tots els fidels difunts. D’una banda, per Tots Sants, l’1 de novembre, recordem totes les persones que han passat per la vida fent el bé, estimant i donant […]

31 Oct, 2024
Església de Barcelona

Hem iniciat novembre, un mes que s’obre amb dues celebracions que per als cristians van sempre molt unides: la solemnitat de Tots Sants i la  commemoració de tots els fidels difunts.

D’una banda, per Tots Sants, l’1 de novembre, recordem totes les persones que han passat per la vida fent el bé, estimant i donant la vida com Jesús. Són els sants i les santes, els coneguts i els desconeguts. Són els amics de Déu, persones autèntiques que han viscut el missatge de les benaurances. Els seus noms estan escrits en el llibre de la vida (cf. Ap 20,12). Ells són un estímul per seguir amb alegria les petjades de Jesús.

D’altra banda, el 2 de novembre, dia dels fidels difunts, preguem per tots aquells que ens han deixat i que han acabat el seu camí aquí a la terra. Els recordem amb afecte, els portem al cor. Per això preguem a Déu Pare misericordiós, per intercessió de santa Maria i de tots els sants, perquè puguin gaudir ja de la vida eterna al cel. També els demanem que vetllin per nosaltres.

Aquests dies també hi ha dos importants esdeveniments dins de l’Església: la clausura de la segona sessió del Sínode dels bisbes sobre la sinodalitat i, el proper Nadal, l’apertura del Jubileu del 2025, que el papa Francesc ha volgut centrar en la virtut teologal de l’esperança, amb el lema «Pelegrins d’esperança».

L’esperança cristiana és molt necessària en el món d’avui. Units a Déu podem mantenir viva la flama de l’esperança amb la Paraula de Déu. Diguem al Pare amb fe: «En tu, Senyor, m’emparo; no em fallis. Jo mantindré sempre l’esperança i et lloaré més i més.» (cf. Salm 70).

Quan caminem amb Crist, la llum i el consol de l’esperança viuen en nosaltres mentre avancem pels viaranys de la vida. Per això, preguem a Jesús com ho van fer els deixebles d’Emmaús: «Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar». (Lc 24,29). En el declivi de la vida, la mort és molt més present; com en aquests dies, quan recordem i preguem pels absents i ho celebrem seguint tradicions dels nostres avantpassats.

La globalització ha propiciat que moltes celebracions i tradicions d’altres llocs arribessin a nosaltres. En aquestes dates, en què anem al cementiri, preguem pels difunts, fem la castanyada i mengem panellets, la celebració de Halloween («vigília de Tots Sants») també s’ha fet un lloc. Aquesta tradició, probablement celta, no té gaire a veure amb la fe cristiana, però s’ha estès considerablement. Ha esdevingut una mena de desfilada en què la mort és la protagonista i on abunden les disfresses de personatges terrorífics.

Nosaltres, els cristians, no mirem la mort amb por, sinó amb esperança, preguem pels morts i els deixem en la pau de Déu, perquè puguin arribar a la joia plena del cel. En aquest sentit agraeixo la iniciativa de molts cristians, que davant l’expansió de la fosca celebració de Halloween proposen celebrar la festa de Holywins («la santedat guanya»), una festa on els protagonistes són els sants i on es convida les famílies, particularment els infants, a disfressar-se de sants i donar-los a conèixer. Cal que presentem amb alegria la llum de la nostra esperança.

Benvolguts germans i germanes, visquem el veritable sentit de les celebracions amb què iniciem el mes de novembre, tan arrelades a la nostra història i cultura, i plenes d’esperança cristiana.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Calia complir això sense deixar allò altre.

(Mt 23,23-26)