Carta dominical | «El sagrament de l’alegria»

Quan convidem un amic a dinar no ho fem només per oferir-li aliment, sinó principalment per estar amb ell i compartir les nostres vides, il·lusions, angoixes i esperances. De la mateixa manera, avui, solemnitat del Corpus Christi, celebrem que Crist, el nostre mestre, germà i amic, ens convida cada diumenge al banquet de l´Eucaristia. Ell és «el pa viu que ha baixat del cel» (Jn 6,51), per compartir la vida amb nosaltres.

L’Eucaristia és una font d’alegria per als cristians. Avui voldria compartir amb vosaltres algunes reflexions que ens poden ajudar a viure les celebracions eucarístiques de manera més intensa i joiosa.

Els cristians celebrem en cada Eucaristia que Crist ha mort i ressuscitat per nosaltres. Crist viu. Aquesta és la notícia més alegre de la història. Demanem al Senyor que ens ajudi a ser persones ressuscitades, que transmetin l’esperança i el consol de Déu.

Cada diumenge tornem a recordar que Jesús va venir al nostre món per quedar-se amb nosaltres. Quan participem en la missa entrem en relació personal amb Ell. Jesús renova la nostra fe i les nostres ganes de viure. La seva presència ens ajuda a experimentar aquestes belles paraules del salm: «Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor; feliç l’home que s’hi refugia» (Sal 33,9).

L’Eucaristia també és el sagrament de la pau. Això ho vivim especialment durant el ritu de la pau de les nostres eucaristies. En ell demanem a Crist que ens ajudi a reconciliar-nos amb els nostres germans i a treballar per la concòrdia. Gràcies a Crist, pa de vida, podem emprendre amb més serenitat el nostre camí.

L’Eucaristia és l’aliment que ens dona forces per portar la bona notícia de l’Evangeli als nostres germans, per reconèixer Crist en aquells que ens envolten i, particularment, en els més vulnerables. El Cos i la Sang de Crist ens estimulen a denunciar les injustícies i a estar atents a les situacions de pobresa en què encara viu gran part de la humanitat. En cada celebració eucarística, Crist ens anima a construir la civilització de l’amor i a preparar la «revolució de la tendresa» de què parla sovint el papa Francesc.

Avui, Corpus, dia de la Caritat, és un bon moment per preguntar-nos què significa per a nosaltres l’Eucaristia. Prenguem l’exemple de l’episodi dels deixebles d’Emmaús que ens relata l’evangelista Lluc. Els deixebles d’Emmaús se sentien desanimats, perquè sabien que Jesús havia mort. Jesús es va posar a caminar al seu costat i va ser llavors quan ells el van reconèixer en partir el pa de l’Eucaristia. Aquest gest senzill els va tornar l’esperança i van tornar a Jerusalem per compartir amb els seus germans l’alegria de la Resurrecció. El Cos i la Sang de Crist alimenten la nostra fe en Ell, en la nostra resurrecció i en la vida eterna.

Benvolguts germans i germanes, Crist és viu, camina cada dia al nostre costat i és especialment present a la Sagrada Forma que avui surt del temple i passeja pels carrers engalanats dels nostres pobles i ciutats. Demanem al Senyor que cada Eucaristia sigui una veritable festa. Que Crist ens ensenyi a ser també bon pa per als altres, bons companys de viatge de tots aquells que trobem al llarg del camí de la vida.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.