Carta dominical | «El germà universal»

El passat 9 de novembre, la Congregació per a les Causes dels Sants va anunciar una gran notícia per a tota l’Església. El dia 15 de maig serà canonitzat, juntament amb sis beats més, el sacerdot francès Carles de Foucauld. Va néixer a Estrasburg el 1858. Els seus pares van morir quan tenia sis anys. […]

17 Febr, 2022
Església de Barcelona

El passat 9 de novembre, la Congregació per a les Causes dels Sants va anunciar una gran notícia per a tota l’Església. El dia 15 de maig serà canonitzat, juntament amb sis beats més, el sacerdot francès Carles de Foucauld.

Va néixer a Estrasburg el 1858. Els seus pares van morir quan tenia sis anys. A partir de llavors, ell i la seva germana van viure amb els avis materns. Foucauld sempre va tenir un gran afecte per la seva família.

Als quinze anys va patir una crisi personal que el va allunyar de la fe. Se sentia buit i ple de tristesa. Va ser l’època en què va emprendre la carrera militar, després de la qual va decidir explorar el Marroc, on va tenir una experiència vital. La solitud del desert i el contacte amb l’islam i el judaisme li deixen una empremta profunda. En tornar a França (1886) recupera la vida familiar i no deixa de resar amb aquesta pregària: «Déu meu, si existeixes, fes que et conegui».

Déu es revela al beat a través del testimoniatge silenciós de la seva cosina Maria, una dona humil, bondadosa i plena de fe, una ànima bella com l’anomenarà Foucauld. Gràcies a ella, en Carles coneix mossèn Henri Huvelin que serà el seu acompanyant espiritual i el seu millor amic.

Sota la seva guia, Foucauld va discernint la manera d’imitar més i millor Jesús. Amb un pelegrinatge a Terra Santa durant el Nadal de 1888, Foucauld inicia un camí preciós de discerniment que dura tota la vida. Profundament unit al Senyor en l’adoració eucarística, la vida de Foucauld passa per diverses etapes, de les quals en destaco algunes. Després de tres anys de vida laïcal a França entra com a monjo trapenc a Síria (1890). Allí sorgeixen els primers desitjos de fundar una congregació religiosa (1893). L’any 1897 deixa el monestir trapenc i se’n va a fer de monger a les clarisses de Natzaret. Anys després (1900) es desplaça a França per rebre l’ordenació sacerdotal. Seguidament, se’n va al desert del Sàhara (1901), on s’estableix amb el desig de fundar una fraternitat de germanets i germanetes del cor de Jesús.

La fraternitat es constitueix, però no apareixen els germanets. Durant aquests anys al desert no hi ha ni un sol convertit. Però Foucauld no perd la pau, sinó que segueix profundament unit al Senyor fins a la seva mort fatídica per un tret desafortunat d’un jove durant un saqueig l’1 de desembre de 1916.

La seva vida va ser un signe d’amor a Déu i als germans. Amb raó deia de si mateix que era un «germà universal». Ell ens diu que tota la nostra vida ha de cridar que som de Jesús; tot el nostre ésser ha de ser una predicació viva, una imatge de Jesús. Una imatge que, en el cas de Foucauld, es va anar esculpint gràcies a la meditació de la Paraula, la recepció de l’Eucaristia i les llargues hores de pregària personal davant del Santíssim Sagrament.

Carles de Foucauld va anar al desert mogut per Déu. I és allí on Déu li va parlar al cor (cf. Os 2,16). També avui Déu vol parlar-nos al mig del desert de les nostres vides. No tinguem por d’obrir-li les portes. Hem de saber trobar cada dia un moment per parlar amb Ell.

Benvolguts germans i germanes, tant de bo que fem nostra la pregària d’aquest futur sant: Déu meu, feu que tots els éssers humans vagin al cel!

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)