Carta dominical | «Cinc nous preveres»

Aquesta tarda, a la basílica de la Sagrada Família, celebrarem amb joia l’ordenació presbiteral de Sergio Adán Delgado, Santiago Cellier Ravina, Alfonso de Alarcón Santaeularia, Pau Manent Bistué i Federico Marfil Mur, cinc joves que han acollit la crida del Senyor per col·laborar directament amb Ell al servei del poble de Déu*. Aquesta meravellosa i […]

24 Febr, 2022
Església de Barcelona

Aquesta tarda, a la basílica de la Sagrada Família, celebrarem amb joia l’ordenació presbiteral de Sergio Adán Delgado, Santiago Cellier Ravina, Alfonso de Alarcón Santaeularia, Pau Manent Bistué i Federico Marfil Mur, cinc joves que han acollit la crida del Senyor per col·laborar directament amb Ell al servei del poble de Déu*. Aquesta meravellosa i esperançadora notícia per a la nostra diòcesi ens arriba en la proximitat de l’inici de la Quaresma.

«Ets pols i a la pols retornaràs» (Gn 3,19), amb aquestes paraules dimecres que ve, dia 2 de març, rebrem la imposició de la cendra amb la qual iniciarem el camí de la Quaresma.

En aquest ritual, el prevere ens dibuixarà una creu al front amb cendra. Una creu que ens convida a reviure el camí viscut per Jesús, el Fill de Déu, que per obrir-nos la porta cap a la resurrecció va haver de passar pel patiment, l’abandó i la mort en Creu. És precisament al voltant de la Creu que, el proper diumenge 6 de març, ens aplegarem amb els joves de la diòcesi en una nova edició del Sent la Creu* per iniciar junts el temps de Quaresma.

La Creu de Crist ens vol ajudar a descobrir que, enmig del desconsol i de les dificultats, és possible trobar esperança. Després de les creus de Lampedusa (2017), Mossul (2018), Cambodja (2019), Bangassou (2020) i Veneçuela (2021), aquest any ens acompanyarà una rèplica de la Creu de Magallanes, de Cebú (Filipines), que simbolitza l’arribada del cristianisme en aquest país germà ara fa 500 anys.

En aquesta ocasió tindrem el privilegi de ser acompanyats pel cardenal Luis Antonio Tagle, arquebisbe emèrit de Manila (Filipines), prefecte de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles i president de Caritas Internationalis. Serà una trobada de germanor en què la presència de la Creu ens farà sentir i entendre més que mai el significat de Crist crucificat fet carn en el patiment de tants germans nostres.

En aquest temps de preparació espiritual per celebrar la Pasqua, l’esdeveniment central de la fe cristiana, tinguem també presents les paraules del papa Francesc en el seu missatge de Quaresma d’enguany, que us convido a llegir**. El Sant Pare s’ha inspirat en un pensament de la carta de sant Pau als Gàlates que diu així: «No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom» (Ga 6, 9-10a).

És un missatge que ens encoratja a pregar incansablement per trobar el consol de la fe en Déu, a allunyar-nos de tota classe de mal per enfortir el nostre esperit i a practicar la caritat activa vers el altres, cuidant els que tenim a prop, els més oblidats i abandonats. Cal que siguem constants, que no defallim,  com ens anima el Sant Pare: «no ens cansem de fer el bé […] La nostra vida és un temps per sembrar el bé.».

Benvolguts germans i germanes, preguem pels cinc nous preveres que aquesta tarda, si Déu vol, seran ordenats al servei de la nostra diòcesi. Animem-nos tots a fer el camí de Quaresma tenint molt present la Creu de Crist i seguint el que ens proposa el Sant Pare. Sembrem el bé per recollir quan arribi el temps.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.


*Aquesta cerimònia es podrà seguir en directe a través del web https://esglesia.barcelona/en-directe/

**Consulteu el missatge del Sant Pare per a aquesta Quaresma al web diocesà.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)