Carta dominical | «El discerniment espiritual»

Acabem d’iniciar un nou any, els inicis sempre són un bon moment per proposar-nos grans fites. Alguns es proposen estudiar algun idioma, altres aprendre a tocar un instrument musical i tants altres compromisos que sovint s’esvaeixen amb el temps. Fixar-nos fites és bo i saludable. Ara bé, un dels riscos és imposar-se massa reptes i […]

06 Gen, 2022
Església de Barcelona

Acabem d’iniciar un nou any, els inicis sempre són un bon moment per proposar-nos grans fites. Alguns es proposen estudiar algun idioma, altres aprendre a tocar un instrument musical i tants altres compromisos que sovint s’esvaeixen amb el temps.

Fixar-nos fites és bo i saludable. Ara bé, un dels riscos és imposar-se massa reptes i objectius que, en comptes de fer-nos bé i de millorar-nos com a persones, ens portin al desànim i a l’apatia.

Durant els meus anys de ministeri, algunes persones que acompanyava espiritualment em preguntaven: ¿Quins objectius he de proposar-me per a aquest any que comença? Jo els convidava a replantejar aquesta pregunta amb una altra: Déu meu, ¿què consideres important que treballi? Es produïa aleshores un salt qualitatiu molt significatiu. Introduíem Déu com a interlocutor en el diàleg.

Però ¿com podem saber què és el que Déu vol? És més, ¿realment podem descobrir quina és la voluntat de Déu per a cadascun de nosaltres en aquest moment de la vida? Certament podem descobrir-ho. I és aquí on comença el preciós camí del discerniment espiritual, que és precisament l’objectiu del nostre pla pastoral per a aquest curs.

El discerniment és un art que ens permet aprendre a escoltar Déu, que ens parla enmig d’aquest canvi d’època en què vivim. Per això cal desenvolupar «una oïda ben fina per saber escoltar l’Esperit i un cor ben disposat per complir el que ens diu. Això implica una manera de llegir la Bíblia, una manera de pregar enmig del nostre món, una manera de mirar amb els ulls amorosos de Déu.» (Pla pastoral diocesà, Cap. V).

Ens podem proposar moltes fites. Ara bé, crec que no podem obviar una meta indispensable i, en la meva humil opinió, la més important per a tot ésser humà: entrar a la vida eterna. Una vida eterna que pot començar ara i aquí.

Aquest anhel profund de l’ésser humà queda recollit en un passatge de l’Evangeli, quan una persona es va apropar a Jesús i li va preguntar: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?» (Lc 18,18). La vida eterna és la gran fita que ens ofereix Jesús i que, per tant, ens ha d’ajudar a determinar els objectius, les prioritats, l’ordre de valors i el programa que orienti la nostra vida.

Aquesta pregunta només pot rebre la resposta de Déu. Una resposta que, per una banda, neix de la veritat que l’Església custodia i transmet i, de l’altra, neix de la trobada personal de cadascun de nosaltres amb la Santíssima Trinitat.

Atrevim-nos a fer aquesta pregunta a Déu i descobrim-ne les respostes en la pregària, en les persones amb qui ens trobem, en els esdeveniments que ens toca viure. Déu ens parla, però per aprendre a escoltar-lo necessitem un acompanyant espiritual que, sota la guia de l’Esperit Sant, ens ajudi a discernir quina és realment la voluntat de Déu i què hem de canviar a la nostra vida per avançar en el camí que porta a la vida eterna.

¿Quina és la vostra fita per a aquest any? ¿I per a la resta de la vida? ¿Què he de canviar i què estic disposat a arriscar en aquest intent d’arribar a la fita?

Bon any i que Déu us beneeixi, us acompanyi i us doni la seva Pau.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)