Carta dominical | «El discerniment espiritual»

Acabem d’iniciar un nou any, els inicis sempre són un bon moment per proposar-nos grans fites. Alguns es proposen estudiar algun idioma, altres aprendre a tocar un instrument musical i tants altres compromisos que sovint s’esvaeixen amb el temps.

Fixar-nos fites és bo i saludable. Ara bé, un dels riscos és imposar-se massa reptes i objectius que, en comptes de fer-nos bé i de millorar-nos com a persones, ens portin al desànim i a l’apatia.

Durant els meus anys de ministeri, algunes persones que acompanyava espiritualment em preguntaven: ¿Quins objectius he de proposar-me per a aquest any que comença? Jo els convidava a replantejar aquesta pregunta amb una altra: Déu meu, ¿què consideres important que treballi? Es produïa aleshores un salt qualitatiu molt significatiu. Introduíem Déu com a interlocutor en el diàleg.

Però ¿com podem saber què és el que Déu vol? És més, ¿realment podem descobrir quina és la voluntat de Déu per a cadascun de nosaltres en aquest moment de la vida? Certament podem descobrir-ho. I és aquí on comença el preciós camí del discerniment espiritual, que és precisament l’objectiu del nostre pla pastoral per a aquest curs.

El discerniment és un art que ens permet aprendre a escoltar Déu, que ens parla enmig d’aquest canvi d’època en què vivim. Per això cal desenvolupar «una oïda ben fina per saber escoltar l’Esperit i un cor ben disposat per complir el que ens diu. Això implica una manera de llegir la Bíblia, una manera de pregar enmig del nostre món, una manera de mirar amb els ulls amorosos de Déu.» (Pla pastoral diocesà, Cap. V).

Ens podem proposar moltes fites. Ara bé, crec que no podem obviar una meta indispensable i, en la meva humil opinió, la més important per a tot ésser humà: entrar a la vida eterna. Una vida eterna que pot començar ara i aquí.

Aquest anhel profund de l’ésser humà queda recollit en un passatge de l’Evangeli, quan una persona es va apropar a Jesús i li va preguntar: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?» (Lc 18,18). La vida eterna és la gran fita que ens ofereix Jesús i que, per tant, ens ha d’ajudar a determinar els objectius, les prioritats, l’ordre de valors i el programa que orienti la nostra vida.

Aquesta pregunta només pot rebre la resposta de Déu. Una resposta que, per una banda, neix de la veritat que l’Església custodia i transmet i, de l’altra, neix de la trobada personal de cadascun de nosaltres amb la Santíssima Trinitat.

Atrevim-nos a fer aquesta pregunta a Déu i descobrim-ne les respostes en la pregària, en les persones amb qui ens trobem, en els esdeveniments que ens toca viure. Déu ens parla, però per aprendre a escoltar-lo necessitem un acompanyant espiritual que, sota la guia de l’Esperit Sant, ens ajudi a discernir quina és realment la voluntat de Déu i què hem de canviar a la nostra vida per avançar en el camí que porta a la vida eterna.

¿Quina és la vostra fita per a aquest any? ¿I per a la resta de la vida? ¿Què he de canviar i què estic disposat a arriscar en aquest intent d’arribar a la fita?

Bon any i que Déu us beneeixi, us acompanyi i us doni la seva Pau.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.