Carta dominical | Déu en nosaltres i nosaltres en Déu

L’Església, a través dels segles, s’ha edificat i s’ha mantingut gràcies a l’Eucaristia. Ella és «font i cimal de tota la vida cristiana» (Lumen Gentium 11). «Mitjançant ella viu, s’edifica i creix sense parar l’Església de Déu» (LG 26), tal com indica el Concili Vaticà II. Aquest misteri sorprenent i impressionant és cantat, proclamat i adorat per totes les comunitats cristianes: «Cantem a l’Amor dels Amors, cantem al Senyor. Déu és aquí». D’aquest gran misteri vull parlar-vos durant les pròximes setmanes.

L’Eucaristia és font i meta. I sabem que la meta de la vida cristiana és arribar a assolir una vida d’amistat, d’intimitat amb Ell. Deia sant Ireneu de Lió: «Déu es va fer home entre els homes per enllaçar l’home amb Déu» (Contra les heretgies, Llibre 4, 20,4-5). La meta és assolir la filiació, arribar a ser fills en el Fill. I això ho anem aconseguint a través d’uns esglaons o estances: «A la casa del meu Pare hi ha moltes estances» (Jn 14,1-3), deia el Senyor. D’aquestes estances vull parlar-vos.

La primera és la de la inhabitació: Déu en nosaltres i nosaltres en Ell. Acostar-se a la taula del Senyor, a combregar del seu Cos i de la seva Sang, és respondre a la crida del Senyor i dir-li que entri dins nostre. Ell truca diàriament a la porta del nostre cor a través de la seva Paraula, dels esdeveniments de la vida i de les seves indicacions en el silenci del nostre cor: «Si algú escolta la meva veu, i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell i ell amb mi» (Ap 3,20).

En algunes esglésies s’ha col·locat un cartell que recorda permanentment aquesta crida: «El Senyor és aquí i et crida» (Jn 11,28). L’Eucaristia, el Sopar del Senyor, és el camí que introdueix en el silenci de Déu, en la seva presència amorosa, en el cercle dels seus íntims.

Diu sant Ciril d’Alexandria: «El Fill de Déu, com a home, està corporalment unit a nosaltres per mitjà de l’Eucaristia; i espiritualment unit a nosaltres, com a Déu, per mitjà de la força i de la gràcia del seu Esperit recreant en nosaltres una vida nova, fent-nos participar de la seva naturalesa divina» (In Joannem XI, 12, 1001). D’aquesta manera arribem a ser família de Déu, confidents de Déu, igual que els sants: «Conciutadans dels sants, familiars de Déu […] fins a formar un temple sant en el Senyor […] estatge de Déu en l’Esperit» (Ef 2,19-22). Que gran és el misteri de la nostra fe! Que gran i impressionant és el do inestimable de l’Eucaristia! Ens fa habitar amb Déu: «Si algú m’estima, el meu Pare l’estimarà, vindrem a ell i farem estada en ell» (Jn 14,23).

Tant de bo que l’Eucaristia sigui sempre el centre de la nostra vida, que tot giri entorn d’ella, que hi participem i ens n’alimentem, que ens faci créixer i madurar en la nostra fe cristiana, en el goig incomparable de l’Esperit.

Que Déu us beneeixi a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3