Carta dominical | «Crist, la Paraula insuperable del Pare»

Aquest diumenge celebrem la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, amb la qual s’acaba l’any litúrgic. El nostre any litúrgic comença amb l’Advent i finalitza amb la celebració d’aquesta solemnitat. Al llarg de l’any contemplem el misteri de la revelació de Déu en la persona de Jesucrist, que s’inicia amb el […]

23 Nov, 2017
Església de Barcelona

Aquest diumenge celebrem la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, amb la qual s’acaba l’any litúrgic. El nostre any litúrgic comença amb l’Advent i finalitza amb la celebració d’aquesta solemnitat. Al llarg de l’any contemplem el misteri de la revelació de Déu en la persona de Jesucrist, que s’inicia amb el misteri de la seva Encarnació i culmina amb el misteri de la seva Passió, Mort i Resurrecció.

Jesucrist, el Fill de Déu fet home, és la Paraula que és amb Déu i és Déu, és la Paraula única, perfecta i insuperable del Pare (Catecisme de l’Església Catòlica –CEC– 65). Però també és Jesús de Natzaret, que camina pels carrers d’una província marginal de l’Imperi romà, que parla una llengua local, que presenta els trets d’un poble, el jueu, i de la seva cultura. Jesucrist és, per tant, carn fràgil i mortal, és història i és humanitat, però també és glòria, divinitat, misteri, és aquell que ens ha revelat el Déu que ningú no ha vist mai (cf. Missatge al Poble de Déu del Sínode de Bisbes de 2008, núm. 4).

Jesucrist és la manera més perfecta que el Pare ha tingut per comunicar-se amb nosaltres, per donar-nos a conèixer la veritat i la salvació. «El Fill és la Paraula definitiva del Pare» (CEC 73). Les Sagrades Escriptures contenen la Paraula de Déu i, com que estan inspirades per Déu, són realment Paraula de Déu. En efecte, com ens recorda el número 136 del CEC, «Déu és l’autor de la Sagrada Escriptura, perquè inspira els seus autors humans: actua en ells i per ells.»

«L’Església –va dir el Concili Vaticà II- ha venerat sempre les divines Escriptures com també ha venerat el cos mateix del Senyor. Per això, especialment en la sagrada litúrgia, no deixa mai de prendre el pa de vida de la taula, de nodrir-se’n i de distribuir-lo als fidels, tant el pa de la Paraula de Déu com el Cos de Crist» (Constitució sobre la revelació divina, 21).

Cal que ens acostem al text sagrat, sigui en la litúrgia, sigui en la lectura espiritual, tant personal com comunitària. Us convido a acompanyar aquesta lectura de la Sagrada Escriptura amb la pregària, a fi que hi hagi diàleg entre Déu i l’home, ja que, com va escriure sant Ambròs: «Parlem amb Ell quan preguem, i l’escoltem quan llegim les paraules divines».

L’any 2008, l’Assemblea del Sínode dels Bisbes dedicada a estudiar el tema de «La Paraula de Déu en la vida i en la missió de l’Església», va recomanar una pràctica ben tradicional, freqüent en els primers segles del cristianisme i després practicada pels monjos en els seus monestirs, que ara, sortosament, s’està desenvolupant també a les parròquies i altres comunitats i moviments cristians. Em refereixo a l’anomenada lectio divina o lectura de la Bíblia en un clima de pregària per assaborir interiorment la Paraula. Hem d’afavorir més i més la lectura meditada, contemplada i pregada de la Bíblia.

Tenint present aquest objectiu, els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya hem convocat la II Setmana de la Bíblia, que comença demà dilluns dia 27 de novembre i culminarà el dia 3 de desembre amb el Diumenge de la Paraula, seguint les indicacions del papa Francesc. Tant de bo que la Bíblia arribi a ser una companya de viatge habitual de moltes persones. Per més informació sobre els diversos actes organitzats podeu entrar en: www.setmanadelabiblia.cat . Aprofito l’ocasió per animar-vos a participar-hi i per agrair tot l’esforç i dedicació dels organitzadors.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)