Carta dominical | Consells per a l’itinerari quaresmal

Fa uns dies vaig trobar uns consells que poden servir-nos molt bé per viure una fecunda i santa Quaresma. Us els transcric tal com els vaig llegir. Us convido i em convido a mi mateix a viure’ls amb generositat.

1. Retirar-nos a una església per assaborir el silenci i la presència de Déu. En un món que ens roba la serenor, són espais necessaris de tranquil·litat i oasi de pau per valorar, reflexionar i fer una autocrítica sobre la vida que portem.

2. Escoltar la Paraula del Senyor. Estem totalment assetjats i exigits per una multitud de falques publicitàries i veritats a mitges que són grans mentides. El Senyor, amb la seva Paraula, ens orienta per prendre la direcció adequada sense allunyar-nos d’Ell. Que ningú ens digui: «Per què haig d’anar a l’església? Mira, els que hi van tots els dies no practiquen el que senten.» No obstant això fan alguna cosa: escoltar. Així algun dia podran fer les dues coses: sentir i practicar.

3. Sortir a trobar els altres. La Quaresma ens convida a obrir els ulls, el cor (i les butxaques si cal) perquè no oblidem que la Fe exigeix compromís. La caritat és una lletra de canvi a llarg termini a favor de qui la practica, acceptada per una firma de crèdit il·limitat: Déu.

4. Estimar i treballar per l’Església. Avui, potser, no està de moda dir que «jo sóc Església i l’estimo». La veritat és que, en els períodes de dificultats és quan de veritat surten a la llum i es manifesten els valents i grans en la Fe. L’Església d’avui no necessita cristians a temps parcial, sinó cristians d’una peça!, deia sant Joan Pau II.

5. Reprendre, o fins i tot iniciar, el gust per la pregària. El silenci, entre altres coses, és el soroll que fa Déu quan passa a prop nostre. Prega quan et sentis sol, la pregària et portarà la companyia de Déu.

6. Respectar la vigília i el dejuni. Cada divendres de Quaresma, sent sobris i diferents en la nostra alimentació, recordem que Jesús continua sent important a casa nostra i per això fem aquest gest de respectar la vigília i el dejuni. El dejuni i l’abstinència alliberen el cos de les toxines i ajuden l’esperit en el combat contra el pecat.

7. Eucaristia diària. Sacsejats per una secularització constant i pertinaç, als cristians ens cal agafar forces i vitalitat d’aquesta gran font d’energia que brolla de l’altar. Per què no fer extraordinari cada capvespre o cada començament del dia amb la nostra participació en l’Eucaristia?

8. Promoure dins les nostres famílies la fam de Déu. No cal anar lluny, ni de bon tros a altres continents, per donar raó de la nostra fe. Quant fa que no hem recordat als nostres familiars més directes la seva pertinença a una Església que els va donar Jesús i que, com a mare, els necessita? La família és el si espiritual on es fomenten les creences i els costums.

9. Donar gràcies a Déu pels valors que l’Evangeli ens proposa. Enmig del relativisme moral que ens sacseja, lluny de desertar, hem de ser agraïts envers Déu perquè ens fa diferents a moltes persones que creuen que la felicitat consisteix en el tot s’hi val. Llegir i fer el que diu l’Evangeli ajuda a aspirar a una llibertat més gran.

10. Parlar bé i amb delicadesa. No podem oblidar que s’aconsegueix més «amb mel que no pas amb fel». La Quaresma és un bon moment per corregir les blasfèmies en el nostre llenguatge i les ofenses o el judici dur cap als que ens envolten. Suprimiu Déu o crideu contra Ell i s’haurà fet la nit en l’ànima humana, deia Alphonse de Lamartine.

Benvolguts germans, que Déu us beneeixi a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona