Carta dominical | «Com dos germans»

La història explica que hi havia dos germans que s’estimaven amb tota l’ànima. Tots dos eren agricultors. Un es va casar i l’altre va romandre solter. Van decidir seguir repartint tota la collita a mitges. Una nit, el germà solter va somiar: «No és just! El meu germà té dona i fills i rep la […]

28 Set, 2017
Església de Barcelona

La història explica que hi havia dos germans que s’estimaven amb tota l’ànima. Tots dos eren agricultors. Un es va casar i l’altre va romandre solter. Van decidir seguir repartint tota la collita a mitges.

Una nit, el germà solter va somiar: «No és just! El meu germà té dona i fills i rep la mateixa proporció de collita que jo que estic sol. Aniré a les nits al seu magatzem de blat i hi afegiré alguns sacs sense que ell se n’adoni.»

Al seu torn, el germà casat va somiar també una nit: «No és just! Jo tinc dona i fills i el meu futur estarà assegurat amb ells. Al meu germà, que està sol, qui l’ajudarà? Aniré a les nits al seu magatzem de blat i hi afegiré alguns sacs sense que se n’adoni».

Així ho van fer tots dos germans. I, oh, sorpresa!, tots dos es van trobar pel camí, la mateixa nit, portant sacs l’un per l’altre. Es van mirar, van comprendre el que passava i es van abraçar amb una abraçada de germà, encara més forta, i per sempre.

Quina narració popular més bonica, que ens convida a sortir dels nostres egoismes per pensar més en els altres. Quan hi ha generositat, quan un s’oblida de si mateix i pensa en l’altre per fer-lo feliç, s’arriba a la felicitat que neix de l’amor i de la fraternitat. La sospita, l’enveja i l’avarícia són corcs que empobreixen la nostra vida i ens fan patir molt.

L’amor no és només un sentiment, sinó que s’ha d’entendre en el sentit que té el verb estimar en hebreu (leehov), que significa fer el bé. Com deia sant Ignasi de Loiola, «l’amor s’ha de posar més en les obres que en les paraules». Així pot mostrar tota la seva fecunditat i ens permet experimentar la felicitat de donar, la noblesa i la grandesa de lliurar-se, sense mesurar, sense reclamar pagaments, simplement pel gust de donar i de servir.

S’explica que, en una ocasió, la germana petita de sant Tomàs d’Aquino li va preguntar: «¿Tomàs, què haig de fer per ser santa?» Ella esperava una resposta molt profunda i complicada, però el sant li va respondre: «Germana, per ser santa n’hi ha prou estimant». Sí, estimant! Però estimant amb totes les forces i amb tota la voluntat. És a dir, que no és suficient amb un estimaria. La persona que estima pot fer meravelles; però qui es queda amb l’estimaria és només un somiador o un idealista.

Jesús, el nostre Déu i Senyor, ens va ensenyar a viure pensant més en els altres que en nosaltres mateixos, perquè «essent ric es va fer pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa», ens diu sant Pau.

Que bonic seria si tots ens estiméssim com els dos germans de la nostra història: pensant en l’altre per fer-lo feliç.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)