Carta dominical | «Causa de la nostra alegria»

La solemnitat de l'Assumpció de la Mare de Déu és una de les festes marianes més celebrades al nostre país. L'Església celebra que «la Santíssima Verge Maria, acabat el curs de la seva vida terrenal, va ser enduta al cel en cos i ànima. Allí ja participa en la glòria de la resurrecció del seu Fill» (Catecisme de l'Església Catòlica, 974).

Durant aquests dies són molts els pobles i les ciutats que celebren la seva festa major. Els nostres municipis s'omplen de música i els veïns engalanen els carrers amb alegria. Els cristians podem participar d'aquestes celebracions i recordar als altres que Maria era una dona joiosa, capaç de transmetre esperança i entusiasme. Ella és, com resem en el Rosari, «causa de la nostra alegria».

Podem preguntar-nos quin era el motiu d'aquesta alegria. Maria era una dona de fe. Va acollir amb generositat la voluntat de Déu i la va convertir en el projecte de la seva vida. Ella ens ensenya que no hi ha felicitat més gran que descobrir que Déu compta amb nosaltres i que ens ha confiat una missió en aquest món.

Maria tenia una mirada d'infant. Sabia contemplar la realitat, fixar-se en els petits detalls de la vida quotidiana i donar gràcies a Déu amb entusiasme. En l'episodi de les noces de Canà, s'adona que s'ha acabat el vi, posa el problema en mans de Jesús i aconsegueix que l'alegria torni a aquella celebració (Jn 2,1-11).

Maria era una dona de pregària. Escoltava la Paraula de Déu i la meditava en el seu cor. La pregària l'omplia de fortalesa i de goig. Podríem aplicar-li les paraules del profeta Jeremies quan diu a Déu: «Quan m’arribava la teva paraula, jo la devorava: ella ha estat el goig i l’alegria del meu cor» (Jr 15,16).

Maria sempre es va sentir petita i humil. Sabia que els més pobres ocupaven un lloc privilegiat en el cor de Déu. Sempre estava disposada a ajudar a tothom, especialment els més necessitats. Així ho fa quan, sense pensar-s'ho dues vegades, va a visitar la seva cosina Elisabet i es posa al seu servei. Maria ens ensenya que el servei desinteressat als altres és font d'alegria.

Aquesta humilitat, aquesta bondat, aquest entusiasme, aquesta senzillesa, aquesta atenció a les necessitats dels altres, aquesta unió amb Déu i aquesta disponibilitat plena per complir sempre la seva voluntat, van alliberar Maria de tot allò que la lligava a aquest món i la van preparar per ser assumpta al cel, en companyia de Jesucrist, el seu Fill estimat.

Benvolguts germans i germanes, podem acabar amb aquesta bella pregària a la Mare de Déu de l'alegria:

«Com que ets la flor més bella del cel i la nostra guia, ajuda'ns, Mare de la nostra alegria.»

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona