Carta dominical | «Captivats pels seus rostres»

Cada any la Conferència Episcopal Espanyola promou la Campanya del malalt que comença l’onze de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, en què se celebra la Jornada Mundial del Malalt i culmina avui, amb la celebració de la Pasqua del Malalt. Enguany, la Jornada Mundial del Malalt ha estat marcada per la […]

11 Maig, 2023
Església de Barcelona

Cada any la Conferència Episcopal Espanyola promou la Campanya del malalt que comença l’onze de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, en què se celebra la Jornada Mundial del Malalt i culmina avui, amb la celebració de la Pasqua del Malalt. Enguany, la Jornada Mundial del Malalt ha estat marcada per la invitació del papa Francesc a acostar-nos als nostres germans malalts i a tractar-los amb tendresa.

L’Església catòlica que pelegrina a Espanya, per a la Campanya del Malalt 2023, ens proposa un suggeridor lema: «Deixa’t captivar pel seu rostre desgastat». Vol que ens centrem especialment en les persones grans. A propòsit del lema d’aquest any voldria proposar-vos algunes reflexions que ens poden ajudar a apropar-nos a la gent gran, sobretot, a aquelles persones que estan soles i malaltes.

En primer lloc, us convido a acompanyar els nostres germans ancians fins a l’últim moment de la seva vida. Fem el possible perquè se sentin estimats, acollits i valorats. No deixem de visitar-los quan els ingressin a algun hospital o visquin en una residència. Ells ens esperen. Deixem-nos interpel·lar per aquestes paraules del Salm 71: «No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa; ara que decau el meu vigor, no m’abandonis» (Sl 71,9).

La gent gran és una benedicció per a la nostra vida. Valorem tot allò que ens aporten. La seva experiència ajuda els més joves a afrontar el futur amb esperança. Poden ser llavor de reconciliació entre els membres de les nostres famílies. Ens ensenyen a donar importància als petits detalls de la vida: una carícia, un gest amable o una visita inesperada. Transmeten la joia de la fe a les generacions més joves.

És important atendre pastoralment la nostra gent gran. Això els ajudarà a viure amb pau aquesta darrera etapa de l’existència. La vellesa és un bon moment per dedicar més temps a la pregària i donar gràcies a Crist per haver estat un bon company de camí al llarg de la vida. També és un temps propici per acostar-se amb confiança als sagraments, especialment l’eucaristia, el perdó i la unció dels malalts.

L’eucaristia alimentarà la persona gran en el seu camí cap a la casa del Pare. El sagrament del perdó l’ajudarà a integrar el passat i a reconciliar-se amb Déu i amb els seus germans. El sagrament de la unció dels malalts li donarà forces per suportar la malaltia i per acceptar la mort amb confiança.

Benvolguts germans i germanes, preguem pels nostres germans grans. Sapiguem acollir-los i acompanyar-los amb tendresa i donar-los una paraula d’ànim i d’esperança. Que Maria, la nostra mare, ens acompanyi en aquesta missió.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)