Carta dominical | «Al volant, pregària i amabilitat»

Avui recordo, ara fa tres anys, quan tots frisàvem per sortir al carrer i no podíem. Ens conformàvem a treure el cap per la finestra i gaudíem d’allò més quan podíem sortir al balcó o a una terrassa. Els dies de confinament forçat van ser una experiència que ens va obligar a valorar les coses […]

29 Juny, 2023
Església de Barcelona

Avui recordo, ara fa tres anys, quan tots frisàvem per sortir al carrer i no podíem. Ens conformàvem a treure el cap per la finestra i gaudíem d’allò més quan podíem sortir al balcó o a una terrassa. Els dies de confinament forçat van ser una experiència que ens va obligar a valorar les coses més senzilles, com fer un petit passeig. 

Aquells dies queden enrere i, gràcies a Déu, avui ens movem amb llibertat per on volem i sense restriccions. Sortim al carrer i veiem que torna a haver-hi vida i moviment. Avui moltes persones comencen les vacances i ja han fet plans. Els que poden, agafaran el cotxe, el tren, l’avió o qualsevol altre mitjà de transport per sortir de casa i allunyar-se de la rutina.  

Aquest cap de setmana comença la primera operació sortida de l’estiu, que implica un trànsit extrem. Milers de vehicles ompliran les carreteres, hi haurà embussos a les vies principals, una imatge estiuenca que ens atabala, però que tindrà la recompensa si arribem a la nostra destinació sans i estalvis. Malauradament, les cues incòmodes no són la cara més fosca de l’estiu ni de les vacances. La il·lusió que ens mou a sortir de casa es pot estroncar per un imprevist fatídic. Diàriament, especialment en aquesta època de l’any, lamentem pèrdues humanes a la carretera, que potser es podien haver evitat. 

En les reflexions cristianes del nostre temps, sovint recordem que l’Església existeix per anunciar la bona notícia  que ens ofereix Jesucrist, per promoure un estil de vida joiosa, autèntica i plena de sentit. Cap realitat queda al marge de la proposta cristiana de vida. Per això, l’Església també es fa present en el món dels transports i la mobilitat. 

Avui, precisament, se celebra la Jornada de responsabilitat en el trànsit amb el lema*: «Encomana el teu camí al Senyor i ell actuarà» (Sl 37,5). Aquest dia s’escau en la proximitat de sant Cristòfol, patró dels conductors. En aquesta Jornada volem insistir que cal que siguem responsables quan circulem no només per la carretera, sinó també dins de ciutats i pobles, quan caminem, quan anem en patinet, bicicleta, moto, cotxe, etc. Fem-ho com ho faria Jesús. 

De vegades sembla que la responsabilitat i també l’amabilitat vers els altres es perd quan agafem el volant o el manillar. Pensem-hi uns instants. És senzill, fem que l’amabilitat aflori i que estigui sempre present als nostres carrers, camins i carreteres. Només amb aquesta consciència i actitud potser podrem circular amb més seguretat. Respectant més els senyals i normes de circulació i pensant en els altres, podem fer possible que es redueixi el nombre d’accidents.  

Val la pena començar qualsevol trajecte amb una pregària. Moltes persones, abans d’emprendre un viatge, ens senyem o viatgem acompanyats de sant Cristòfol. Aquest gest ens dona pau i tranquil·litat. Encomanem el nostre viatge al Senyor, confiem en la seva Paraula, que és llum en el nostre camí. 

Benvolguts germans i germanes, en aquesta Jornada preguem a Déu que vetlli per tots els conductors i passatgers. Posem-nos en mans del Senyor per intercessió de sant Cristòfol, el nom del qual significa «portador de Crist». Cal també que tots evitem els perills i fem més humana la mobilitat, especialment en aquest període estival. Aquest any a la carretera, recordeu: pregària i amabilitat. 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Consulteu el missatge elaborat pels bisbes responsables de la Pastoral de la Carretera: https://acortar.link/QgDQar

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)