Carta dominical | «El que ocupa i preocupa a l’Església»

Imatge: Conferència Episcopal Espanyola Després de molts segles, gràcies a la il·lusió i l’esforç de moltes persones, l’Església, moguda per l’Esperit Sant, persisteix a donar testimoni de Jesucrist i ho fa amb accions i paraules.   En alguns sectors de la nostra societat hi ha tendència a pensar que l’Església és quelcom del passat, una institució […]

22 Juny, 2023
Església de Barcelona

Imatge: Conferència Episcopal Espanyola

Després de molts segles, gràcies a la il·lusió i l’esforç de moltes persones, l’Església, moguda per l’Esperit Sant, persisteix a donar testimoni de Jesucrist i ho fa amb accions i paraules.  

En alguns sectors de la nostra societat hi ha tendència a pensar que l’Església és quelcom del passat, una institució desfasada i poc útil per als nostres temps. Per això, avui, m’agradaria reflexionar sobre la presència de l’Església al món. Preguntem-nos, per uns moments, què passaria si s’aturés la seva activitat durant només un dia. Us asseguro que de sobte la labor de l’Església es faria ben visible, ens adonaríem realment del servei que fa en molts àmbits; per exemple, en l’educació, en l’àmbit sociosanitari, en el sector cultural… 

Cada any l’Església rep dels contribuents que ho desitgen, a través de la «x» de la declaració de la renda, una part del finançament necessari per dur a terme la seva missió. L’Església ofereix atenció, servei i anunci de l’Evangeli a moltes persones i, des de ja fa uns quants anys, vol donar compte de la seva acció a la societat. Per això, elabora anualment una memòria d’activitats, un document rigorós auditat per l’empresa PwC, que podeu consultar a Internet.* 

Podríem destacar moltes dades d’aquest document; a mode d’exemple, l’any 2021 gairebé quatre milions de persones van ser ateses en centres socials, sanitaris i assistencials de l’Església. Una altra dada, l’activitat educativa de l’Església ha suposat un estalvi de 4.356 milions d’euros a l’Estat. Si fullegem aquest document ens sorprendrà tot el que arriba a fer l’Església. Ens sorprendrà la quantitat de persones col·laboradores en aquesta missió del Senyor: laics, ministres ordenats, religiosos, homes i dones que hi dediquen el seu temps, la seva vida i els seus recursos. I també ens sorprendrà la ingent xifra de persones ateses. Darrere de cada número recollit en aquest document hi ha un rostre, un nom, una història. 

Al llibre dels Fets dels Apòstols llegim com era la vida de la primera comunitat: «Tots el creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú» (Ac 2,44-45). Aquesta consciència de comunitat i de compartir-ho tot amb els més necessitats és un ideal profundament cristià.  

Mort i ressuscitat, Crist viu entre nosaltres. Als seus deixebles, impulsats per Jesucrist i assistits per l’Esperit Sant, devem el regal que ens han fet escampant la Bona Nova pel món. Nosaltres també volem contribuir-hi, perquè això és bo per a la família humana. Som Església i som una força viva en què -en paraules del papa Benet XVI- «hi batega el dinamisme de l’amor suscitat per l’Esperit de Crist. Aquest amor no brinda als homes només ajuda material, sinó també assossec i cura de l’ànima» (Deus caritas est, 28b). 

Benvolguts germans i germanes, gràcies per fer possible, amb el vostre temps, pregària i recursos, que l’Església pugui continuar realitzant la missió rebuda de Jesucrist. Que Santa Maria, Mare de l’Església, intercedeixi per nosaltres. 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Accedeix a la Memòria d’activitats de l’Església a Espanya 2021: https://acortar.link/BESpyb

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)