Carta dominical | «El que ocupa i preocupa a l’Església»

Imatge: Conferència Episcopal Espanyola

Després de molts segles, gràcies a la il·lusió i l’esforç de moltes persones, l’Església, moguda per l’Esperit Sant, persisteix a donar testimoni de Jesucrist i ho fa amb accions i paraules.  

En alguns sectors de la nostra societat hi ha tendència a pensar que l’Església és quelcom del passat, una institució desfasada i poc útil per als nostres temps. Per això, avui, m’agradaria reflexionar sobre la presència de l’Església al món. Preguntem-nos, per uns moments, què passaria si s’aturés la seva activitat durant només un dia. Us asseguro que de sobte la labor de l’Església es faria ben visible, ens adonaríem realment del servei que fa en molts àmbits; per exemple, en l’educació, en l’àmbit sociosanitari, en el sector cultural… 

Cada any l’Església rep dels contribuents que ho desitgen, a través de la «x» de la declaració de la renda, una part del finançament necessari per dur a terme la seva missió. L’Església ofereix atenció, servei i anunci de l’Evangeli a moltes persones i, des de ja fa uns quants anys, vol donar compte de la seva acció a la societat. Per això, elabora anualment una memòria d’activitats, un document rigorós auditat per l’empresa PwC, que podeu consultar a Internet.* 

Podríem destacar moltes dades d’aquest document; a mode d’exemple, l’any 2021 gairebé quatre milions de persones van ser ateses en centres socials, sanitaris i assistencials de l’Església. Una altra dada, l’activitat educativa de l’Església ha suposat un estalvi de 4.356 milions d’euros a l’Estat. Si fullegem aquest document ens sorprendrà tot el que arriba a fer l’Església. Ens sorprendrà la quantitat de persones col·laboradores en aquesta missió del Senyor: laics, ministres ordenats, religiosos, homes i dones que hi dediquen el seu temps, la seva vida i els seus recursos. I també ens sorprendrà la ingent xifra de persones ateses. Darrere de cada número recollit en aquest document hi ha un rostre, un nom, una història. 

Al llibre dels Fets dels Apòstols llegim com era la vida de la primera comunitat: «Tots el creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú» (Ac 2,44-45). Aquesta consciència de comunitat i de compartir-ho tot amb els més necessitats és un ideal profundament cristià.  

Mort i ressuscitat, Crist viu entre nosaltres. Als seus deixebles, impulsats per Jesucrist i assistits per l’Esperit Sant, devem el regal que ens han fet escampant la Bona Nova pel món. Nosaltres també volem contribuir-hi, perquè això és bo per a la família humana. Som Església i som una força viva en què -en paraules del papa Benet XVI- «hi batega el dinamisme de l’amor suscitat per l’Esperit de Crist. Aquest amor no brinda als homes només ajuda material, sinó també assossec i cura de l’ànima» (Deus caritas est, 28b). 

Benvolguts germans i germanes, gràcies per fer possible, amb el vostre temps, pregària i recursos, que l’Església pugui continuar realitzant la missió rebuda de Jesucrist. Que Santa Maria, Mare de l’Església, intercedeixi per nosaltres. 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Accedeix a la Memòria d’activitats de l’Església a Espanya 2021: https://acortar.link/BESpyb

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.