Objectius de desenvolupament sostenible: els Vedes

  Existeix un concepte molt antic en els Vedes anomenat Ŗta (es pronuncia “rita” amb la r suau). Bàsicament és la idea de l’ordre i l’equilibri en la natura. Encara que no es limita a això només, és un concepte molt més ampli que una simple llei física, és una ordre en la qual el […]

01 Febr, 2021
Òscar Martí

 

Existeix un concepte molt antic en els Vedes anomenat Ŗta (es pronuncia “rita” amb la r suau). Bàsicament és la idea de l’ordre i l’equilibri en la natura. Encara que no es limita a això només, és un concepte molt més ampli que una simple llei física, és una ordre en la qual el ser humà té una gran rellevància, ja que té la capacitat d’actuar independentment.

L’ésser humà és part activa de Ŗta i la seva conducta afecta aquest ordre. I per això es relacionava la idea de Ŗta amb la moral i el fet d’accionar de l’ésser humà a la societat i al món. Per aquest motiu, a partir d’aquest antic concepte, es desprenen les idees del Dharma i del Karma.

La natura reacciona a les activitats dels ser humans, quelcom que cada dia es torna més obvi, i en aquest moment particular en el qual estem vivint, la natura ens està enviant un missatge molt clar. Si la societat humana en general, i els governs en particular, no respecten i col·laboren amb aquest equilibri, les conseqüències poden ser devastadores per a l’espècie humana.

La societat en la qual vivim avui és molt diferent d’aquella en la que van ser concebuts els Vedes, i per tant no podem entendre aquests conceptes de la mateixa forma. Entre altres coses, avui en dia la societat està totalment connectada, amb una tecnologia que avança massa de pressa per a l’adaptació de la gent, vivim en un món superpoblat, la possibilitat de desenvolupament de les persones les promou a créixer i a evolucionar d’una gran diversitat de formes, i moltes diferències més. Així que aquesta societat de la qual parlen els Vedes, amb distinció de classes i gèneres, per exemple, no es correspon amb la situació actual. Però la idea d’un ordre equilibrat a la natura, i de l’home com a actor protagonista en aquesta natura és molt rellevant en l’actualitat.

És responsabilitat dels éssers humans, posseïdors del lliure albir i mitjans, esforçar-se per obtenir aquest equilibri, que pot beneficiar a tots i a cadascun de nosaltres en el futur. Ja s’ha tingut, i es té, massa experiència de desordre i desequilibri que l’espècie humana causa a la natura i a si mateixa.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són una demostració de la bona voluntat per a aconseguir l’ordre i equilibri necessari per a una convivència perfecta a la societat humana, i amb la natura en general. Cadascun d’aquests objectius ens indica una necessitat que ha de ser coberta pel benestar de tota l’espècie. Perquè en la natura no existeix el complet aïllament, tot està connectat i tot afecta a tots.

Tot el que es faci per obtenir l’equilibri just (recordem que la justícia és equilibri) ens condueix a una societat en la qual els patiments innecessaris brillen per la seva absència. Una societat en la qual l’armoria i la pau permetin a les persones complir els objectius desitjats sense impediments, en la qual les persones puguin evolucionar cap a les seves plenes potencialitats, a realitzar-se completament com a ésser humans, tant en el material com en l’espiritual.

I aquest aspecte, l’espiritual, és fonamental per a aconseguir l’equilibri. Sense una visió més profunda sobre la natura espiritual de les persones i la seva igualtat, més enllà de les diferències de gènere o ètnies, els intents per aconseguir la igualtat seran limitats, ja que si només considerem els aspectes materials, veurem les diferències materials, però en contemplar a les persones com a éssers espirituals, les diferències desapareixen i es veu la igualtat.

En el Bhagavad Gita (5,18) es diu: “Els savis humils, en virtut del veritable coneixement, veuen amb la mateixa visió a un mans i un herodià brahmana, a una vaca, a un elefant, a un gos i a un salvatge.”

Fabián E. López

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)