Objectius de desenvolupament sostenible: els Vedes

  Existeix un concepte molt antic en els Vedes anomenat Ŗta (es pronuncia «rita» amb la r suau). Bàsicament és la idea de l’ordre i l’equilibri en la natura. Encara que no es limita a això només, és un concepte molt més ampli que una simple llei física, és una ordre en la qual el […]

01 Febr, 2021
Òscar Martí

 

Existeix un concepte molt antic en els Vedes anomenat Ŗta (es pronuncia «rita» amb la r suau). Bàsicament és la idea de l’ordre i l’equilibri en la natura. Encara que no es limita a això només, és un concepte molt més ampli que una simple llei física, és una ordre en la qual el ser humà té una gran rellevància, ja que té la capacitat d’actuar independentment.

L’ésser humà és part activa de Ŗta i la seva conducta afecta aquest ordre. I per això es relacionava la idea de Ŗta amb la moral i el fet d’accionar de l’ésser humà a la societat i al món. Per aquest motiu, a partir d’aquest antic concepte, es desprenen les idees del Dharma i del Karma.

La natura reacciona a les activitats dels ser humans, quelcom que cada dia es torna més obvi, i en aquest moment particular en el qual estem vivint, la natura ens està enviant un missatge molt clar. Si la societat humana en general, i els governs en particular, no respecten i col·laboren amb aquest equilibri, les conseqüències poden ser devastadores per a l’espècie humana.

La societat en la qual vivim avui és molt diferent d’aquella en la que van ser concebuts els Vedes, i per tant no podem entendre aquests conceptes de la mateixa forma. Entre altres coses, avui en dia la societat està totalment connectada, amb una tecnologia que avança massa de pressa per a l’adaptació de la gent, vivim en un món superpoblat, la possibilitat de desenvolupament de les persones les promou a créixer i a evolucionar d’una gran diversitat de formes, i moltes diferències més. Així que aquesta societat de la qual parlen els Vedes, amb distinció de classes i gèneres, per exemple, no es correspon amb la situació actual. Però la idea d’un ordre equilibrat a la natura, i de l’home com a actor protagonista en aquesta natura és molt rellevant en l’actualitat.

És responsabilitat dels éssers humans, posseïdors del lliure albir i mitjans, esforçar-se per obtenir aquest equilibri, que pot beneficiar a tots i a cadascun de nosaltres en el futur. Ja s’ha tingut, i es té, massa experiència de desordre i desequilibri que l’espècie humana causa a la natura i a si mateixa.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són una demostració de la bona voluntat per a aconseguir l’ordre i equilibri necessari per a una convivència perfecta a la societat humana, i amb la natura en general. Cadascun d’aquests objectius ens indica una necessitat que ha de ser coberta pel benestar de tota l’espècie. Perquè en la natura no existeix el complet aïllament, tot està connectat i tot afecta a tots.

Tot el que es faci per obtenir l’equilibri just (recordem que la justícia és equilibri) ens condueix a una societat en la qual els patiments innecessaris brillen per la seva absència. Una societat en la qual l’armoria i la pau permetin a les persones complir els objectius desitjats sense impediments, en la qual les persones puguin evolucionar cap a les seves plenes potencialitats, a realitzar-se completament com a ésser humans, tant en el material com en l’espiritual.

I aquest aspecte, l’espiritual, és fonamental per a aconseguir l’equilibri. Sense una visió més profunda sobre la natura espiritual de les persones i la seva igualtat, més enllà de les diferències de gènere o ètnies, els intents per aconseguir la igualtat seran limitats, ja que si només considerem els aspectes materials, veurem les diferències materials, però en contemplar a les persones com a éssers espirituals, les diferències desapareixen i es veu la igualtat.

En el Bhagavad Gita (5,18) es diu: «Els savis humils, en virtut del veritable coneixement, veuen amb la mateixa visió a un mans i un herodià brahmana, a una vaca, a un elefant, a un gos i a un salvatge.»

Fabián E. López

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Alegreu-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

(Mt 5,1-12a)