La pau en els profetes

Llegeix l'article d'opinió de Joan Ramon Marín

16 Nov, 2026
Església de Barcelona

El llibre del Levític (5,20-26) diu:

20 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: 
21 Posem que algú peca cometent un frau contra el Senyor, sigui negant a un company  un dipòsit que aquest li havia confiat o un objecte que li havia prestat, sigui robant-li alguna cosa, sigui fent-li violència, 22 o bé negant que ha trobat un objecte perdut, o jurant en fals a propòsit d’alguna de les males accions que els homes solen cometre. 23 Aquest home ha pecat i n’ha de donar satisfacció. Primer de tot haurà de restituir el que haurà robat, allò que s’haurà fet seu amb violència, el dipòsit que li havia estat confiat, l’objecte perdut que havia trobat, 24 o qualsevol de les coses de què s’haurà apoderat jurant en fals. Ho restituirà íntegrament a qui pertany, amb un recàrrec de la cinquena part del seu valor, el dia que voldrà expiar la seva culpa. 25 Com a sacrifici per a reparar la seva falta, presentarà al Senyor un moltó sense cap defecte, d’acord amb la valoració estipulada per a un sacrifici de reparació. 26 Quan el sacerdot haurà fet per ell el ritu d’expiació davant el Senyor, serà perdonat de qualsevol de les faltes amb què s’havia fet culpable.

Les normes dels sacrificis insisteixen en que s’ha d’oferir «un moltó sense cap defecte». Aquesta insistència ve de la queixa del profeta Malaquies (1,6-8) denunciant que els sacerdots ofereixen animals cecs, coixos o malalts. Tal actitud es considera un frau contra el Senyor.

El Levític il·lustra el frau contra el Senyor a través d’una casuística força exhaustiva d’exemples de frau contra les persones. Interessant. El frau contra les persones està fet, a més, amb violència. Per una qüestió de pura justícia elemental, el frau necessita una reparació, una restitució. El frau violent necessita, amb més raó, una sobre-reparació. Dit d’una altra manera, necessita una oferta i una acceptació de perdó.

El text del Levític expressa la reparació – restitució – perdó amb l’arrel hebrea ŠLM, l’arrel de la paraula «šalom» (pau, plenitud). L’arrel šlm quan funciona com a verb significa: «ser/estar pacífic, pacificat», «portar la pau», «posar pau» i també «pagar» (justament per evitar els fraus, els robatoris, o els enriquiments abusant dels altres) o «saldar els deutes que has contret». La restitució del que s’ha defraudat a la persona defraudada és el mínim exigit per justícia. El recàrrec a pagar (šlm) de la cinquena part del valor d’allò defraudat sona a multa. Però, de fet, representa un gest de pacificació. Un gest de generositat (estem parlant del 20%) que contraresta la violència exercida en el frau. És un gest que retorna la pau. Així se’ns fa veure que la normativa del llibre del Levític no està preocupada (no només) pel contingut del frau sinó per la relació entre persones. Es tracta d’algú que comet un frau contra un company. El frau ha malmès la relació entre persones. És aquesta relació la que cal restablir amb la pau. Paral·lelament, com a condició i com a conseqüència de la pau restablerta entre persones, s’obté la pau que només Déu dona, feta de perdó.

Frases del tipus «Déu pagarà a cadascú segons les seves obres» (p. ex. Is 59,18; 65,6; 66,6; Jr 25,14; 51,24) s’han entès per tradició com un càstig. Context legal. Pobre Déu! La frase en realitat diu: «Déu farà pagar a cadascú segons les seves obres». Un Déu que es mou per convertir els cors, per fer que cadascú restitueixi als altres, repari la violència contra els altres, reverteixi els fraus (Ez 33,15). Un Déu que es mou per fer-nos autèntics. La «pau» no significa literalment «autenticitat» però sí que significa «plenitud». Déu ens fa persones plenes. Perquè s’ha acabat l’enemistat. L’enemistat ha estat vençuda per la pau (Na 2,1).

Dr. Joan Ramon Marín i Torné

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església😇Albert (1200-1280), tot i que va ser durant anys provincial dels dominics i bisbe de Ratisbona, la seva veritable vocació era l’estudi, la investigació i l’ensenyament. Pocs com ell van arribar a una síntesi tan admirable entre la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. Així va preparar el camí a Tomàs d’Aquino, deixeble seu a Colònia. Pregava així: «Senyor Jesús demanem la teva ajuda per a no deixar-nos seduir de les vanes paraules temptadores sobre la noblesa de la família, sobre el prestigi de l'Orde. Amén».🗣 «Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
El cardenal Joan Josep Omella dona la benvinguda a @fraoctavi, al Full dominical.📰Llegeix el suplement monogràfic sobre el nomenament de l'arquebisbe electe.➡️ tinyurl.com/4c78edp7 ...
View on Facebook (opens in a new tab)
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.

(Lc 19,1-10)