El mur “buit” de la Casa Batlló

S’han inaugurat les visites nocturnes a la Casa Batlló d’Antoni Gaudí, al Passeig de Gràcia 43 de Barcelona. Amb el suggestiu títol de “Nits de Lluna”, el visitant pot recórrer les diverses dependències d’aquesta llar excepcional de la mançana de la discòrdia que fou totalment reformada per l’arquitecte de Déu entre els anys 1894 i 1906: l’entrada, el vestíbul, el menjador, el saló principal, el pati, l’escala. I el celobert de ceràmica blava, en gradació, on ara, mitjançant un hàbil enginy, hom es fa la il·lusió que vagi nevant. També, les cambres dels safareigs, fins al terrat amb les xemeneies de trencadís multicolor i l’interior del gran coronament de la façana que evoca talment el tors d’un drac, potser aquell que, segons la llegenda, va aplacar el cavaller Sant Jordi. Cada detall és important i bellament tractat i de nit, il·luminat, cobra un relleu especial.

Dins del gran saló del pis principal que dóna a la façana del passeig de Gràcia per mitjà d’una gran galeria, hi havia un oratori ubicat dins la forma còncava de la paret del fons; estava tancat amb uns grans panells de fusta que permetien convertir fàcilment el saló en capella. Contenia un petit altar i un retaule de fusta de roure amb una Sagrada Família realitzat per Josep Llimona i Bruguera (Barcelona, 1860-1926), escultor, membre del Cercle Artístic de Sant Lluc, col·laborador de Gaudí i convers al catolicisme.

Al retaule es veia (es veu, perquè encara existeix) Jesús adolescent besant la mà de sant Josep davant d’una taula de fuster mentre Maria observa l’escena. Aquesta representació és molt poc freqüent dins de la iconografia josefina i només s’explica des del relleu que havia pres en l’època el culte al gloriós patriarca, custodi de Jesús, del qual era devot l’arquitecte.

També convé saber que Gaudí tenia un delicat respecte envers els seus clients i que el propietari de la casa reformada era el senyor Josep Batlló i Casanovas (Barcelona, 1855-1934) un home de negocis del sector tèxtil català que el 1904 li havia encarregat la reforma integral de l’edifici que havia adquirit al passeig de Gràcia i que és l’actual casa Batlló. Per tant en honorar Sant Josep, l’arquitecte estava honorant també el propietari, com ho havia de fer també a la Pedrera projectant una imatge de la Mare de Déu del Roser al coronament (que mai no es va arribar a realitzar) en homenatge a l’esposa del propietari, Roser Segimon. Avui el retaule de la Casa Batlló presideix l’altar major de la cripta de la Sagrada Família.

L’exaltació de la Sagrada Família de Natzaret –model i referent de la família cristiana– també és present a la Casa Batlló en tres anagrames situats helicoïdalment en la torratxa coronada amb la creu dels quatre braços i orientada, per tant, als quatre punts cardinals: IHS (Jesús Salvador de l’home), Maria (M coronada) i Josep (JP), en grans lletres blanques en relleu, sobre la façana multicolor que són visibles de dia des del Passeig de Gràcia, i pràcticament invisibles en la visita nocturna.

Als peus del retaule de l’oratori, damunt de l’altar, hi havia una imatge del Crist crucificat, obra de Carles Mani i Roig (Móra d’Ebre o Tarragona, 1866 – Barcelona, 1911), dissenyada seguint les indicacions d’Antoni Gaudí, el qual havia comprovat amb models del seu estudi que era impensable que un crucificat se sostingués erecte en la creu: necessàriament els genolls li havien de flectar. El Crist crucificat que ara penja del baldaquí de l’altar major de la Sagrada Família, obra de Francesc Fajula, està inspirat en aquest de la Casa Batlló.

Avui en la visita nocturna a la Casa Batlló, al lloc que ocupava l’oratori hom pot veure simplement un mur de tonalitats gris clares gairebé blanques amb línies irregulars seguint els dissenys de l’estuc original restaurat de la resta del saló il·luminat per uns lampadaris amb petits ciris. La Casa és visitada cada any per més de mig milió de persones i, ben segur que ara, amb les visites nocturnes el nombre augmentarà significativament. Caldria preguntar-nos: què posarà mentalment cada visitant en aquest mur «buit» i ara orfe de l’antic oratori gaudinià?

Mn. Jaume Aymar i Ragolta
Doctor en història de l’Art